GFTAC

Selecció del GFTAC a les proves de l’EFA

2012-01-24T09:19:00.000-08:00

Durant l'estada als Écrins ens va arribar la notícia de la selecció del GFTAC al complet per a realitzar les proves per accedir al "Equipo Femenino de Alpinismo" de la FEDME pels propers 3 anys (2012-2014).

La llista de candidates i informació apareix a la web de la FEDME: http://www.fedme.es/index.php?mmod=staticContent&IDf=173

Els propers dies 11 i 12 de febrer les 14 noies pre-seleccionades realitzarem les proves d'accés per entrar a l'EFA, el qual estarà format per 6 d'elles.

Des del GFTAC hi posarem totes les ganes i il·lusió. Sort a totes!

Stage d'escalada en glaç a Argentière la Bessée

2012-01-19T05:07:00.000-08:00

De l'11 al 15 de gener el GFTAC es desplaçà als Alps francesos per participar en el festival "Ice Climbing Ecrins 2012", la trobada internacional d'escalada en glaç que té lloc a "Argentière la Besée" i que, any rere any, aplega a alpinistes de tot arreu.

Aquesta vegada a part de comptar amb la participació del GFTAC, també destaca la presència dels equips de joves promeses del "Groupe Excellence Alpinisme National" i de "l'Equipe Nationale d'alpinisme Masculine". A més a més, com cada any, el festival a comptat amb convidats que han presentat espectaculars audiovisuals, com Jerôme Blanc-Grass, director del equip "The mountain Academy", Manu Ibarra escalador en glaç consagrat, Timm Emmet i Will Gladd, primers escaladors en obrir grau 10 o Olivier Favresse, galardonat junt amb el seu germà Nico, Sean Villanueva i Ben Ditto amb el Piolet d'Or 2011 per un conjunt d'obertures a Groenlàndia.

Les condicions del gel no han sigut tant abundants i bones com en altres temporades però les possibilitats de les valls de Ceillac, Fournel, Freissinières i Cervières són tant grans que l'equip del GFTAC ha pogut complir les seves expectatives amb escreix. Així la primera jornada d'escalada l'equip del GFTAC començà a escalfar motors a les cascades d'Argentière realitzant exercicis de progressió i assegurament en gel. L'endemà visitaren la petita escola de Cervières, bon indret per combinar una jornada completa amb aproximació, neu, esquís, gel i mixte. Al vespre Timm Emmet i Will Gladd presentaren l'audiovisual sobre algunes de les seves aventures i "Spry On", el primer grau 10 del món. Mentre que Olivier Favresse va explicar l'aventura de Groenlàndia amb l'ajuda d'un acordió.

Al dia següent les escalades es dividiren en dos indrets, Cervières i Freissinières i ja al vespre, sopar, festa i focs d'artifici. L'endemà de bon matí aprofitem el darrer dia d'escalada a Freissinières en direcció a "Happy Together" i "Ice Pocalypse" encara que les condicions massa justes ens fan canviar de plans per visitar el sector Madame Tape Dur on l'organització té diversos tallers entre els que escollim el de Dry Tooling per provar vies de M5 i M6. Ja per acabar la jornada fem un taller de abalakovs i reunions i posem punt i final a la concentració amb un munt d'activitats, pràctiques i ascensions desenvolupades en les següents cascades:

Cascade d'Argentière 3
Cascade gauche 3+
Plus t'es rigide, plus t'es risible M5
Paulo Folie 3+/4
Cascade du Bourget 4/4+
Fracastorus 3+
Dry Toolings del sector esquerre de Madame Tape Dur

Trobada d'Intercentres d'Alpinisme

2011-12-23T15:25:00.000-08:00

Els dies 16, 17 y 18 de desembre el GFTAC va participar en la trobada anual d'intercentres d'alpinisme al municipi alicantí de "La Nucía" (Alicante).

El divendres dia 16 de desembre tots els esportistes i les esportistes dels diferents centres de tecnificació van organitzar-se en cordades "d'intercanvi" per l'endemà escalar barrejats. Així el dissabte amb els objectius ben clars el grup al complet es desplaçà en direcció a les parets del Ponoig, Tozal de Levante i Lomo de León on el grup del GFTAC junt amb esportistes de les federacions Extremenyes i Valencianes van escalar els següents itineraris:

Amanecer, 285 m. A2 6b+.
Aravela, 240 m. A1 6b.
Caralunya, 400 m. A1+ 6a+.
Las Bicicletas son para el verano, 270 m. 7c+
Sagitario, 200 m. A2e 6a+.

Durant la tarda de nou s'organitzaren les cordades que escalarien al dia següent a les parets del Penyal d'Ifach i a la nit es va poguer gaudir d'una projecció sobre l'escalada en grans parets a Yosemite a càrrec dels germans Cano de la Federació Extremenya. L'endemà diumenge dia 18 amb un horari més ajustat, les noies van poguer escalar itineraris clàssics:

Herbes Màgiques, 350 m. A2 6b.
Me estoy quedando sin llemas, 100 m. A1e 6b+.
Same, 250 m. 6b+

Fins a l'hora de dinar, on la cloenda va posar punt i final a un cap de setmana "intercentres".

Roca, neu i gel

2011-12-14T06:29:00.000-08:00

Aprofitant les nevades que han caigut al Pirineu Oriental, el GFTAC es reuneix al refugi d’Ulldeter per portar a terme activitats de neu i així iniciar la temporada hivernal.

Divendres dia 9 de desembre una part del Grup fem un breu repàs de les tècniques de progressió i descens en l’esquí de muntanya i un entrenament per la zona aprofitant la bona neu.

Dissabte dia 10 l’objectiu és practicar tècniques avançades en l’autodetenció i maniobres en la progressió per corredors de neu. Aprofitant que les condicions són bones i hi ha lluna plena, després de sopar agafem el material i ens dirigim a fer una nocturna a la canal Occidental del Gra de Fajol Petit (2567m), 170m PD+ (50º a la sortida). Una nit immillorable sota els estels i amb la llum de la lluna. Un cop fet el cim, el regal és una infusió ben calenta del termo que hem pujat i unes guaitades excel·lents al paisatge lumínic dels poblets que ens envolten.

Diumenge dia 11 ens calcem els grampons i ens dirigim, formant tres cordades diferents, a les canals següents a fer una mica de rodatge en neu, gel i roca:

Canal Amagada, 240m AD+ al Gra de Fajol Petit (60º)
Aresta Nord-Est, 160m D+ al Gra de Fajol Petit (totalment sec MD+, V+/6a) ).
Corredor Central, 300m a Gra de Fajol Gran (50º).
Canal Astaroth + Central al Gra de Fajol Gran (300 m. 75º V+).

En resum, tres dies de bonança meteorològica on el GFTAC ha pogut gaudir de les bones condicions de la poca neu que hi ha al Pirineu, i de la dificultat de progressar en mixte i roca en els corredors escollits, on encara no s’han format ressalts de gel.

Més info:

http://www.ressenya.net/vallter/index.html

http://julipo.madteam.net/posts/2008-11/resenas-de-gra-de-fajol-2.0,-las-refinitivas!!!!/

Llibre "Escalades a l´alta Vall del Ter", Marc Serradell, Ed. UEC

Llibre "Pirineus, neu , mixt i gel" de Pako Sánchez

Prevenció, seguretat, i autorescat

2011-11-22T13:28:00.000-08:00

El passat cap de setmana, les noies del GFTAC van reunir-se a les instal·lacions de "La Panxa del Bou" amb la finalitat de tractar el temes de prevenció, seguretat i autorescat. En aquesta concentració vam treballar, estudiar, discutir i en definitiva empapar-nos de tots els temes que fan referència a la seguretat, prevenció i autorescat amb un enfoc una mica més bàsic, pràctic i tècnic, seguint bàsicament l'estructura del Curs d'autorescat de Nivell 1 però adaptat a les noies.

Primer vam començar amb una sessió per estudiar i analitzar com prevenir els accidents per continuar amb una teòrica per conèixer i familiaritzar-se amb l'equip bàsic de seguretat per poguer fer un autorescat. Després d'un breu descans ens vam posar a treballar i aprendre totes les tècniques bàsiques de l'autorescat mitjançant la ressolució de casos pràcticas on les noies van poguer aplicar tots els coneixements treballats.

En resum una jornada super profitosa per assolir un dels objectius més importants de la pretemporada: aprendre a reconèixer i ser conscients dels perills que podem trobar a la muntanya, com actuar en cas d'accident, així com la forma de solucionar els imprevistos de la manera més senzilla, ràpida i segura.

Concentració del GFTAC al Montsec

2011-11-03T05:01:00.001-07:00

Els dies 29, 30 i 31 d'octubre i 1 de novembreel Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya va realitzar una concentració d'escalada en terrenys d'aventura. Encara que la idea inicial era realitzar tota l'activitat a Montrebei la méteo novament va obligar a canviar la idea inicial.

Amb la méteo no gaire clara el GFTAC es desplaçà en primer lloc a Vilanova de Meià per intentar dos dels itineraris més emblemàtics del “Pilar del Segre”. L'indret escollit permetia que en cas de pluja no hi haguès cap tipus d'inconvenient sota el paraigües del gran desplom que forma aquesta paret.
Els itineraris escollits van ser la via “Belle Epoque” (MD+ 185 metres, A3/V+) i la “Ferran Olivé” (ED+ 145 metres, A3/6c+ obl.). La primera jornada va servir per resoldre els primers llargs i instal·lar una corda fixa. En aquesta jornada s'aprofità per tecnificar alguns aspectes de l'escalada artificial i l'escalada en grans parets, com ara la tàctica, l'elecció del material, com provar una assegurança molt dubtosa o les técniques per remuntar una corda. L'endemà la Laia i la Joana s'incorporaren al grup i començaren també la via “Belle Epoque” mentre que la resta remuntaren les cordes fixes i continuaren cap a amunt fins a aconseguir solucionar els llargs superiors. Just quan es feia de nit tothom ja estava fora de la paret. L'alegria no podia ser més gran després d'haver superat aquests dos difícils i exigents itineraris

L'endemà amb un temps molt més estable el GFTAC ja estava a primera hora de matí preparant el darrers detalls al Prat que hi ha tot just a sota de la Paret de Catalunya a Montrebei. Per aquesta jornada els itineraris escollits van ser la via del Corb (450 m. ED- 6b obl.), llarga, difícil i en lliure, i la “Josep Elena” (ED 145 m. 7a+), curta però intensa.

L'endemà encara hi havia forces per continuar fent activitat però el temps aconsellà desplaçar-se cap a parets més curtes com el Montroig. A la tarda s'esperaven plujes així que es van escollir dos itineraris relativament ràpids: la via dels Llons en lliure (145 m. 7a/b) i la Héroes del Silencio (MD 80 m. 6b).

En resum, novament la méteo no ha sigut perfecte però ha permés que el GFTAC gaudeixi de quatre intenses jornades compartint bones experiències, treballant i aplicant tots els seus coneixements en escalades artificials, de lliure difíci i compromès, en desplom i placa, en sostres i fissures.

6a Concentració: Escalada a Sant Llorenç del Munt

2011-09-22T01:18:00.000-07:00

Després de les vacances d'estiu el GFTAC es retroba de nou per continuar amb els projectes del Grup.

El diumenge dia 11 de setembre de 2011 ens trobem a primera hora del matí al bonic paratge del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac per escalar.

L'objectiu de la concentració és la tecnificació de l'escalada, és a dir, un anàlisi individualitzat de la tècnica, la tàctica i l'estratègia utilitzada a l'hora de realitzar les escalades.

Durant el matí escalem al sector del Diafragma (www.santllors.com/sector.php?id=203&zona=4) i a la tarda ens apropem al sector de Font Soleia-el Gruyère (www.santllors.com/sector.php?id=209&zona=4).

Dos bonics sectors d'escalada esportiva i de parets verticals de conglomerat on acabem escalant vies a vista fins a 6c+.

5a Concentració: Cara Sud de la Maladeta, 24-26 juny 2011

2011-07-11T14:06:00.000-07:00

5:15 del 26-06-11

Perdoneu, però: avui quin dia és?

No us enganyeu, l'alçada, la calor i la son també tenen efectes secundaris, de vegades més que l'alcohol. I no, no són aquestes paraules resultat de la ressaca de Sant Joan, o potser hauríem de dir que si? Vosaltres direu.

Un cap de setmana llarg per la majoria se'ns apropa i pensem que seria una bona idea aprofitar els 3 dies per a pujar a la Maladeta, que sempre va bé pendre's les coses amb una mica de calma. Quedem al peu de Cregüeña divendres al migdia per a fer la pujada amb tranquil·litat, muntar el vivac i situar-nos en la nostra suite de cap de setmana amb vistes al mar.

La resta del dia el dediquem a estudiar les diferents rutes, decidir material, cordades i fer una mica d'estiraments i a dormir aviat que l'endemà serà un dia llarg.

Dissabte a les 6:00h ens desperta una musiqueta donant-nos el bon dia. Esmorzar una mica i cap a la paret! Per sort nostra, encara hi quedava força neu, que ens estalvia els primers metres dels llargs, però ens gela els peus per començar. La Laia i la Glòria s'enfilen per la Directa, lluitant en el primer llarg fi, gastat i precari (on són els pitions!!!) es troben amb una via divertida, molt bonica i agradable.

El Ferran decideix arriscar-se i ajuntar-se en la nostra cordada, l'Anna i jo hem escollit la Picazo(http://www.caranorte.com/foros/read.php?190,14621): es veu bonica, va molt a prop de la Directa i sembla que també es pugui fer en lliure. Ens ajuntem totes a dalt i baixem repassant tots els ràpels de la línia, per la via Ostegun Urdin Batean (http://www.caranorte.com/foros/file.php?190,file=980). Arribem a peu de via encara amb llum, però el sol, la calor i alguna excursió que altra ens han fet anar més lentes del que volíem. Haurem de repensar què volem fer l'endemà!

Tot i anar a dormir passada la mitjanit, posem el despertador a les 5 del matí: si volem fer una via ens hem de llevar d'hora que ens queda la baixada.

Diumenge a la matinada, després de sospesar els pros i contres, les possibilitats, horaris i kilòmetres de carretera que encara ens quedaríen després decidim baixar per a escalar a la Vall. Un parell de vies per cordada a la Torre de Marfil, on ens autoconvencem que encara som a Maladetes i aprofitem per fer-les sense utilitzar les assegurances fixes, així disfressem una mica la nostra decisió.

El resum de tot plegat: una bella jornatta, un lloc molt bonic, per gaudir de veritat. Un lloc per tornar-hi! Ens han quedat moltes vies pendents!!

Diana

4a Concentració: Artificial a Montserrat, 4 i 5 juny 2011

2011-07-11T13:29:00.000-07:00

plou...

plou...

segueix plovent...

i la previsió és que plogui... que estrany!

Em sembla que aquesta nova fornada hem heretat vells vicis de les noies que ens precedeixen i ens encanta escollir els caps de setmanaque més fresquets (o més ben dit mulladets) es presenten. Per tant, de totes les opcions que hi ha (Piris a fer una cresteta i posar-nos en situació si el nostre estimat Molina té un momentd'inspiració i ens canvia la previsió; Vilanova de Meià si segueix la previsió esperada; Montserrat si volem tenir una mica d'esperança) de les tres doncs, fent honor a Pandora, escollim Montserrat.

Dissabte ens trobem al pàrquing del Brot, mirant el cel a primera hora encara ens anima a pensar que no hem fet del tot mala elecció! Carreguem les motxis amb tots els ferros possibles (ploms, martell, cordes, claus, fisus, friends, algun que altre totemcamp), avituallament que no en falti i ganes, moltes ganes! No caminarem gaire, el camí és ample i suau. Ens enfilem sense tocar amb els peus la paret i cosint els minillargs com poguem. Mentre nosaltres anem pujant, la Blackberry no para de renovar la pantalla del radar del meteocat (la muntanya ja no és el que era!) i els trons se'ns van acostant sense vergonya. Algunes s'ho prenen amb més ímpetu que d'altres i tenen temps fins i tot de desmuntar el llarg, just abans que comenci a caure aigua per tot arreu. El desplom ens ofereix un petit refugi de l'aigua... i les pedres! que ens cauen.

Desmuntem els llargs i canviem de sector: la pluja sembla que serà més generosa del que esperàvem i anem cap a la Bauma de Can Solà. Aquí seguim treient la pols als claus, les falques, el martell i els ganxos!! quina por! La pluja no ens ha deixat fer tot el que volíem però per fi podem fer un debreafing com Déu mana: sense unes olivetes l'esforç no té el mateix gust!

Diumenge ens aixequem amb pluja, però com que Montserrat té tantes cares marxem cap al sector del Vermell, la cova de l'Arcada, on ens enfilem per diferents vies d'artificial mullat i ens permetem el luxe de desfigurar algun plom molt mono en intuïcions de rugositats més que de forats: per provar que no quedi, però si els ganxos fan por, alguns ploms encara en fan més! El sol ens eixuga les robes però acabem el dia en el mateix lloc, de feina n'hi ha molta, només és qüestió de saber-la buscar! Per acabar, el Ferran ens comunica que ja hem assolit l'objectiu de l'artificial i que només tornarem a passar-nos-hi una concentració sencera si Sant Pere està de mal humor. Visca! l'esquena ho agrairà!!!

Diana

3era Concentració.KMV. Kilometre Vertical a Gorros

2011-07-11T13:28:00.000-07:00

Diumenge 22 de maig ens trobem a les 8 del matí al Monestir de Montserrat amb l’objectiu de realitzar 1000m de desnivell a Gorros tot practicant diferents formes de progressió, per tal de trobar estratègies individuals i de cordada per poder progressar de forma més ràpida i segura per la paret.

La primera estratègia és la selecció de vies adequades per tal d’evitar el sol de la jornada, les possibles cordades que puguem anar trobant, i buscar la manera més ràpida de fer els descensos i els enllaços entre vies. Compartim les diferents propostes i marxem cap a Gorros a trepar!!

Les estratègies per intentar progressar més ràpidament i de forma eficient per la paret la duem a terme en corda dobla, en cordada de tres, intentant anar el més ràpidament possible alhora de fer les maniobres de seguretat i en la progressió dels de segon de cordada; en cordada de 2 amb una corda esportiva de 70m intentant empalmar el màxim de llargs, i amb una corda de 30m anant a l’ensamble de forma segura. En definitiva vam procurar anar ràpid però sense córrer.

El dia transcorre ràpidament entre canvi de cordades, de corda i de metodologies tot saltant de paret a paret i de via a via, aprenent el màxim i coneixent-nos com a cordades doncs és la segona concentració que fem plegades, tot i així l’objectiu dels 1000 metres no es fa possible, i ens quedem a uns 885m, per poc, molt poc!!!

GORRO FRIGI: Stromberg, Free light, GEDE
MAGDALENA SUPERIOR: Amistat d'estiu
MAGDALENA INFERIOR: Benson
MIRANDA DE ST JOAN: Sala-Baques
ROCA DE CHRISTIAN DIOS: Papa frita

Això si baixem amb frontal cap el cotxe amb la sensació d’haver aprofitat el dia fins l’últim moment...La tranquil•litat a Gorros a les últimes hores de la jornada d’un diumenge s’agraeix, i marxo a casa contenta i motivada per l’inici d’aquest nou grup del GFTAC que just comença.

El GFTAC participa al Vilanova Artifo 2011

2011-07-11T13:07:00.000-07:00

El passat cap de setmana 14 i 15 de maig tres membres del GFTAC han participat a la trobada d’escalada artificial celebrada al bonic poble d’Alquézar, situat a la comarca del Somontano de Barbastro i dins la província de Huesca.

Aquestes jornades han estat organitzades per la Unió Excursionista de Vic i han transcorregut ens unes parets equipades per a l’ocasió i per a les diferents modalitats d’escalada artificial i tallers.

S’han realitzat tallers d’autorescat, d’escalada artificial equipada i varis nivells d’escalada artificial desaquipada, sempre de la mà de monitors experts en el tema: David Palmada, Ester Ollé, Jaume Anglada, Manel Casabella, Santi Llop, Nuria Martínez, Pep Vila, Josep Márquez, Oriol Fernández, Roberto Blasi, Jordi Font.

La progressió per les vies desaquipades s’ha portat a terme mitjançant friends (Totem cams de test), tascons, tot tipus de pitons, ploms, ganxos i invents varis.

Unes jornades molt interessants per continuar avançant en el món de l’escalada artificial.

Nova promoció del GFTAC

2011-07-11T06:04:00.000-07:00

El cap de setmana 2 i 3 d'abril es van realitzar les proves de selecció per conèixer la nova promoció del Grup Femení de Tecnificació d'Alpinisme (GFTAC) de la FEEC. De les 36 noies que havien presentat la seva sol·licitud, se'n van preseleccionar 15 per ser avaluades mitjançanat unes proves físiques i tècniques que van tenir lloc a Vilanova de Meià (roca) i la Molina (neu). Les aspirants van haver de realitzar tests de força, resistència i proves d'escalada artificial, esportiva, dry tooling, esquí de muntanya i una entrevista personal. Finalment, les escollides per integrar la nova promoció seran les següents alpinistes, tres de les quals ja formaven part de l'anterior promoció:

Laia Acero (CA Gironella)
Irene Artuñedo (CE Madteam)
Anna Bonet (CE Madteam)
Glòria Serral (UE Vic)
Diana Calabuig (AE Catalunya de Reus)
Joana González (AE del Pallars)

Ferran Martínez

Punt i seguit

2011-03-09T01:30:00.000-08:00

Durant els dies 4, 5, 6, 7 i 8 de març el Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya (GFTAC) va realitzar la darrera concentració de la temporada. L’objectiu principal d’aquesta concentració apuntava cap a les grans cares nord de la zona de Gavarnie i el Mont Perdut però l’alt risc d’allaus va fer desestimar aquesta primera idea.
Canvi d’idees i el dia 4 gairebé el grup al complert es dirigia a la Vall Fosca amb l’objectiu de fer un encadenament hivernal unint 6 muntanyes a traves de les seves arestes. Una activitat alpina que presentaria un ambient fabulós i més tenint en compte que pocs dies abans de l’inici de l’activitat una nevada considerable deixava les muntanyes blanques però també notablement més difícils.

L’activitat començà per la fàcil aresta Sud-oest de la Pala Pedregosa amb la idea d’enllaçar-la amb la Cresta dels Estanys, passant pel Pic de la Mainera, Collada de Saburó i Pic de Saburó, per continuar per l ‘Aresta Sud-est del Pic de Peguera,, arribar al Coll de Mar, Cresta de Sobremonestero i coronar el Pic Morto.

Després de tres dies d’activitat les noies van aconseguir coronar el Pic de Peguera des d’on es va decidir posar punt i final a l’ascensió. L’encadenament de la cresta dels Estanys i el Pic de la Mainera va resultar molt més difícil del que havíem calculat. La neu s’havia acumulat en grans quantitats fet que dificultà enormement l’ascensió i obligà a fer alguna variant per agilitzar l’ascensió. Malgrat aquests contratemps la méteo va ser boníssima i el GFTAC va poder realitzar una ascensió d’envergadura als Pirineus.

En resum quatre jornades on les noies del GFTAC han pogut aprofitar al màxim la concentració malgrat tenir unes condicions de la muntanya delicades i desfavorables per a la pràctica de l’alpinisme i que posen punt i seguit a aquest projecte.

19ª concentració: un cap de setmana intensament dolç!

2011-02-22T10:46:00.000-08:00

Per a la 19ª concentració vam enfilar en direcció al Pedraforca, la muntanya bífida del Berguedà, amb l’objectiu de fer una grand course en ple hivern, amb piolets i grampons i amb estil ràpid i lleuger, és a dir, sense bivac. Aquest era l’objectiu principal, tastar de primera mà una hivernal en tota regla, planejar l'ascensió, visualitzar-la i fer-la...! Per acabar-ho d’adobar una nevadeta d’última hora feia pensar que les condicions no serien fàcils.

El primer dia per escalfar motors decidim escalar algunes de les cascades del Miner, fer alguns dry toolings i aprofitar per estudiar la paret. Veiem que hi ha neu, però no sabem fins quin punt podrà complicar l’ascensió: caldrà veure-ho in situ.

Al dia següent costa arrencar i encara més aproximar... més de 2 hores per arribar a peu de via! La neu no té bona base, ni està gaire transformada i per més inri el primer llarg té un aspecte, com diria Messner, “criminal”. Res més enllà de la realitat, recordo uns quants anys abans, quan vaig escalar l’Estasen en condicions hivernal que aquest llarg estava pràcticament net malgrat una nevadeta d'uns dies abans, malgrat trobar molta més neu a l’aproximació, a les feixes i a les parts menys inclinades. Aquest any, en canvi, hi havia menys neu a l’aproximació i a les feixes però precisament en aquest llarg més dret hi havia molta més neu. És curiós el caprici del vent, el cas és que totes les preses i fissures estaven tapades per la neu, el panorama no es veia gaire agradable d'escalar i el llarg ba resultar bastant exposat i difícil.

Ràpidament vam comprovar que les condicions eren massa dures per estrenar-se en una hivernal a la cara nord del Pedraforca. Ja havíem parlat que, com a les darreres concentracions "jo pujava de segon" o com a molt feia els llargs fàcils. És lo que té quan portes un Grup de Tecnificació de noies. Elles s'encarreguen dels llargs xungos i jo dono la tabarra dient que posin més assegurances per poder pillar-me si s'escau, o que reforcin le reunió perquè no m'entri el cangueli. En aquest cas, ja que tenia tot el material posat i a més estava més a prop de la via no vaig tenir excuses per tirar de primer. Error de principiant.
Després de tastar aquest primer llarg decidim abandonar. Hi han abandonaments amargs i abandonaments dolços. En aquest cas crec jo que va ser un d’aquells abandonaments que acceptes de bon grat i del que et poses content i tot perque n’extreus molt més de profit que d’altres ascensions fins el cim insípides i insubstancials.

Aquell mateix dia a l’altra cara del Pedraforca la Núria i la Montse gaudien de l’alpinisme hivernal “en roca calenta”, tot un plaer. Una amb el peu encara en recuperació que no aconsellava forçar-lo i sobrecarregar-lo amb una grand course com la nord del Pedra i l’altre recuperant-se d’una galipàndria els va fer decidir-se per la via “Prima” del Roget. Elles també van descobrir la dolçor de l’alpinisme, roca calenta, diedres de somni, material a peu de via i ràpels...

Un cap de setmana intensament dolç.

Vè Festival Hivernal Vall de Boí

2011-02-10T13:48:00.000-08:00

Com cada any, des de ja en fa cinc, la primera setmana de febrer s'inaugurava el Festival Hivernal de la Vall de Boí. Des del GFTAC hi som presents 8 noies: Mireia Mateu, Montserrat Serral, Irene Artuñedo, Núria Gironès, Esther Casals, Núria Vallès, Berta Terrés i Glòria Serral.

El dimarts dia 1 de febrer començà amb el descens de freeride, aprofitant les boníssimes condicions de neu caiguda just el cap de setmana anterior. La Berta, habitant de la vall, va participar en aquesta divertida jornada que va transcórrer per la vessant nord del Pic Cerví de Durro.

Després d'un petit parèntesi, el divendres 4 es reprenia amb força el Festival amb la celebració de la cronoescalada, prova que consistí en pujar amb esquís des del Pont de la Ribera de Sant Martí fins al Cap de la Raspa Roia, recorrent tota la vall de Moró (gairebé 1.200 metres de desnivell positiu). En aquesta prova, que cada any té més adeptes i s'està popularitzant entre els que es dediquen a les curses d'esquí de muntanya, van participar-hi la Berta i la Mireia que després de l'exercici van poder gaudir d'unes baixadetes per les pistes de l’estació de Boí. El dia va acabar com sempre amb bon ambient, compartint una costellada a l'ermita de Sant Quirc de Taüll amb tots els participants i organitzadors.

Dissabte dia 5 i a partir de les 9:00h del matí, s’engegaven els motors en la darrera prova del Festival, la prova de dry tooling. Després de les inscripcions vam enfilar totes vuit cap a la paret ubicada en la mateixa vall, a Cavallers, i equipada per a l’ocasió amb un total de 14 vies amb diferents nivells de dificultat. Vam escalar fins a mitja tarda i després tocava recuperar forces amb un bon dinar, per fer un bon paper a la final. Pels volts de les 19h començava la gran final al campanar del poble de Boí. Després de les bones escalades de totes les noies durant el dia, passaven a la final la Núria V., la Berta i la Glòria. El dia acabava amb una paella popular, vi calent i concert.

Agrair la bona organització i amabilitat a tots i totes!
Ens veiem l’any vinent!

Més info:

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5815

http://desnivel.com/esqui/exito-del-festival-hivernal-vall-de-boi-2011

Concentració del GFTAC a la Maladeta

2011-01-11T03:21:00.000-08:00

Els dies 6, 7, 8 i 9 de gener, ens vam dirigir cap al massís de la Maladeta per fer la 18ª trobada de l’equip.

El dia 6 vam començar el nostre camí en direcció a Benasc i amb els esquís als peus i les motxilles ben carregades, vam enfilar camí del refugi de “la Renclusa” amb la intenció d’utilitzar-lo com a camp base per a realitzar activitats alpines a la zona de la Maladeta-Aneto. Aquell mateix dia vam poder aprofitar per escalar vàries cascades de gel a la zona de la Pleta tot just abans de pujar cap al refugi i aprofitant al màxim la jornada fins a les darreres llums del dia. La pujada, de nit, va servir per posar a prova l’orientació nocturna de les noies i també vam aprofitar per introduí la utilització del GPS.

El dia 7 amb un temps molt humit tot el grup al complet ens vam dirigir en direcció al collet de la Renclusa per accedir al plà d’Aigualluts i escalar la clàssica “Mamporros”. però el temps just ens va obligar a buscar alternatives com les cascades del costat de la Cova de l’Escaleta. La pluja, però continuà caient i les condicions delicades de les cascades ens van fer ser prudents i tornar cap al refugi.

L’endemà dia 8 les previsions van millorar i vam aprofitar per fer les ascensions de la Maladeta per la cara nord directa i la del Pic Mir pel seu corredor Nord per continuar per l’aresta fins el Cordier i la Maladeta si el temps ho permetia. La pluja havia deixat la primera pujada amb neu molt dura però a dalt la neu presentava una qualitat excepcional. Quin descens s'ensumava!. El front que venia per l’Oest va fer adaptar els plans i tot el grup vam anar a la Maladeta. La decisió va ser un encert i vam poder gaudir d’una ascensió amb un ambient impressionant. La nord directa estava increïble i el descens amb els esquís... espectacular!.

L’endemà diumenge, la intenció era tornar a realitzar una ascensió alpina però una forta nevada ho va desaconsellar així que vam decicir realitzar la darrera esquiada... cap a la vall! això sí, gaudint una mica de powder acabat de caure.

En resum quatre jornades on hem pogut aprofitar al màxim la concentració malgrat tenir unes condicions de la méteo i de la muntanya desfavorables.

17ª concentració: Trobada d'intercentres d'alpinisme

2010-12-20T12:01:00.000-08:00

Els dies 17, 18 i 19 de desembre, la FEDME va organitzar a Leiva (Múrcia) la primera trobada anual dels centres de tecnificació d’alpinisme de les diferents federacions de muntanya de tot l’Estat, amb més de 30 participants i responsables dels centres de tecnificació d’Aragó, Extremadura, Múrcia, València, País Basc i una representació de les esportistes del Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya (GFTAC) de la FEEC.

Per part del GFTAC hi van assistir: Irene Artuñedo, Mireia Mateu, Montserrat Serral, Glòria Serral, i Núria Vallès que a més van tenir ocasió de fer cordades amb joves d’altres centres de tecnificació.

El dia 17 va ser el dia de trobada i al vespre els diferents integrants dels centres van anar arribant. Sopar i presentació de la trobada on es va aprofitar per estretar les relacions i organitzar l’activitat conjunta de l’endemà.

El dia 18 amb un temps humit tot el grup al complet es dirigí a les parets de Leiva on es van escalar tot tipus de vies, des de la “Carrillo-Cantabella” (200 m. 6a) fins a clàssiques de dificultat com la “Lozano-Matas” (120 m, 7c+). A la tarda es realitzaren unes proves de velocitat d’aplicació de la força i una projecció a càrrec del cèlebre escalador murcià Miguel Ángel García Gallego, tot un mestre de l'escalada en grans parets, que va aprofitar per descobrir-nos els Bigwalls més impressionants del món, alguns dels quals encara resten verges.

L’endemà diumenge, la intenció era tornar a escalar a Leiva però la pluja i la boira no ho va permetre i es va aprofitar per continuar amb una taula rodona dels responsables dels centres on es van plantar les bases per unificar criteris i construir sinèrgies que permetin progressar més lluny als esportistes que formen part dels programes dels Centres de Tecnificació.

En resum tres jornades on hem pogut compartir escalades, intercanviar experiències, ensenyar metodologies, formes de treball, plantejar inquietuts, problemes, solucions, idees i sobre tot, s’ha aconseguit creat un espai de treball en comú que facilitarà l’avenç i promoció de l’alpinisme des de la tecnificació.

15ª i 16ª concentracions: BIGWALL

2010-12-13T15:50:00.000-08:00

Els caps de setmana del 20-21 de novembre i 11-12 de desembre vam realitzar dues concentració per posar en pràctica les tècniques d’escalada en grans parets amb l’ajuda de tota una especialista en la matèria, l’escaladora Silvia Vidal. Encara que la idea inicial era realitzar totes les maniobres i pràctiques a Montrebei la méteo novament va obligar a canviar la idea inicial i el primer cap de setamana ens vam desplaçar a Montserrat amb el desig que les previsions fallessin per poder fer les pràctiques a la cara nord de Montserrat. El dissabte però, la borrasca es va avançar i va descarregar amb contundència.

Amb aquest panorama ens vam refugiar a la bauma de Can Solà on es realitzaren maniobres d’escalada en grans parets: demostració de la preparació d’un petate, un taller bàsic de tècniques per remuntar petates, conceptes claus en l’organització de cordes, tècniques més específiques i avançades per pujar grans càrregues de la mà de l’especialista Silvia Vidal.

Aquella mateixa tarda una part del grup continuà amb pràctiques reals en paret, aprofitant per viure l’experiència d’escalar de nit, enfrontar-se als problemes de lectura de l’itinerari en la foscor, treballar la tècnica de pujar petates, així com la correcta preparació d’un bivac en paret i el privilegi de dormir en plena paret i veure la sortida del sol damunt d’un increïble mar de núvols.

Diumenge es continuà amb les pràctiques reals en paret treballant l’hissat bàsic de motxilles, la instal·lació de cordes fixes així com les tècniques de progressió per cordes fixes amb elements de fortuna i elements mecànics, el descens i la progressió amb petate en tot tipus de terrenys, tant inclinats com verticals i les maniobres específiques de l’escalada en grans parets. A darrera hora de la tarda el GFTAC va tenir la sort de poder coincidir amb els mítics “pirates” uns instants, tot un privilegi poder conèixer en persona alguns dels que han escrit la història de l’escalada a Montserrat.

El segon cap de setmana en plenes condicions hivernals ens vam dirigir a Terradets on vam fer Bigwall en tota regla: escalar, petatejar, jumarejar, pujar per cordes fixes, muntar l'hamaca i dormir a paret.

En resum, malgrat una méteo adversa el GFTAC va gaudir de dues emocionants concentracions treballant les tècniques més emprades en l’escalada en grans parets i compartint experiències amb una de les millors especialistes del món d’escalada en grans parets.

Voltant pel Montsec

2010-11-18T05:11:00.000-08:00

El primer cap de setmana d'aquest mes, l'Esther, la Irene i la Mireia ens trobem per endinsar-nos en el salvatge paratge de Montrebei i assolir l'estat de superdones segons la famosa frase de "Manolo Primero el Grande". La via escollida per a fer aquest primer tast a la paret és la gran clàssica Delfos.

Les ganes i la motivació són grans i ni prendre'ns més de dues hores buscant el peu de via ens fa enrere. Així doncs un cop aconseguim trobar el famós "Sol" que marca l'inici, ens partim la via en tres parts i, tranquil·lament però sense encantar-nos, comencem a enfilar paret amunt. La via està poc equipada i algunes reunions cal reforçar-les però en els passos més clau anem trobant algun que altre pitonet i la resta s'equipa de meravella. La roca en general és bona, execepte algun tram traronjós, i hem gaudit d'allò més amb els diedres i les fisures per on transcorre la via.

Una jornada excel·lent que va culminar amb un vespre encara millor en companyia del foc i de bons amics, entre ells la Laia i la Berta, companyes del grup que aquell mateix dia van escalar respectivament la Vidal-Farreny a Bagasses i la Chaperos al Peladet, una via curta però intensa que obliga a anar "suelto" en el grau de 6b.

I el cap de setmana següent continuen les aventures per les terres de ponent. Les germanes Serral, Ioie i Montxi, i acompanyades del seu germà Pere (cordada familiar!) se'n van a Vilanova de Meià a fer Tierra de Nadie, una via força repetida de la part esquerra de la Roca dels Arcs que va superant desploms i et deixa els braços ben trinxats. La via està equipada però és bastant obligada (6a).

Per una altra banda la Irene escala dissabte la Reina Puig a Bagasses, una clàssica obligada que tot i estar un pèl polida en alguns passets és d'allò més divertida, cada llarg és diferent i et sorprèn, especialment l'estètic sostre vermell. I diumenge, d'allò més motivada, s'enfila per la Paül Lalueza a Paret de Catalunya, una altra gran clàssica, poc equipada i famosa per la gran xemeneia dels últims llargs. Els llargs intermitjos són una mica "matojeros", però no fan desmerèixer gens la resta de la via.

La Laia, per la seva part, també aprofita bé el cap de setmana escalant el Cau del Sioux a Paret de Catalunya i l'Alba Artigues a Cap del Ras. La primera és una via durilla de grau (7b+) però força equipada i que obliga a V+/6a, i la segona és una via d'aventura i compromís amb alguns llargs molt bonics, amb poc equipament en general, amb alguns trams exposats i que obliga a 6a.

Finalment, la Berta tampoc perd el temps i tanca el cap de setmana enfilant-se per La Nàpia de la Paret d'Aragó, una via del tot recomanable pels amants de l'aventura, al més pur estil Montrebeià i enmig d'un entorn inmillorable. Amb un grau de 7a+ (6b obligat) ofereix una primera part molt clàssica i una segona amb un gran ambient.

Salut i bones escalades!

Escalades de tardor

2010-11-11T10:00:00.000-08:00

Aquest cap de setmana volem aprofitar els tres dies de festa, però sembla ser que la meteo ens ho posarà difícil, tot i així podem aprofitar entre boires i plujes.

La Esther i la Irene es troben dissabte 30 a Àger i entre boires escalen la Tope Classic, 275m 6b+/A1 (6a oblig) al Cap del Ras. Aquesta via està potser massa equipada, però els seus 7 llargs són per disfrutar.

Dilluns s’uneix la Núria i sota un dia solejat a Montserrat, escalem la Via de l’Aranya, 260m V+ MD (V oblig) al Serrat de les Garrigoses. Una via de 7 llargs semiequipada, d’escalada variada que et fan passar una molt bona jornada.

Durant aquests mateixos dies, la Glòria escala dissabte a la Paret del Grau, paret situada sobre el poblet de Coll de Nargó i a la comarca de l’Alt Urgell.
Escala les vies “Manelet, 6a” i “Àfrica, 5b”, totes dues de tres llargs i aprofitant per practicar la tècnica d’ensamble en el cas de la via Àfrica.
Per acabar d’arrodonir el dia, escala a la zona d’esportiva sector Uriundu fins que un ruixat impossibilitza continuar escalant.

Dilluns, continuant amb el cap de setmana friki, al matí s’apropa al sector “Revolt de l’Àliga” de Moià, encadenant vies de 6a a 6b, i fent varis “pegues” a la via Esclatasangs, 6c+.

Bones escalades!!!

Galí-Molero a Roca Regina

2010-10-25T08:08:00.000-07:00

Arran de les pluges de l'última concentració que ens van obligar a deixar els peus de gat al cotxe i a fer pràctiques amb bambes (molt interessants, eh!) sota les coves vilanovines, la cordada Casals-Mateu es queda amb les ganes de fer una via que fèia dies que es mirava... Galí-Molero a Roca Regina. Totes dues teníem moltes ganes de superar aquesta impressionant paret de Terradets així que, tot i que el dia ja comença a escurçar i caldrà donar-se presses, dissabte a primera hora comencem a enfilar el primer llarg dels 16 que ens queden per endavant...

La via ha estat reequipada amb força parabolts en tots els llocs on abans hi havia burils i espits i els claus encara es mantenen, així doncs és una via força equipada i una de les més repetides i assequibles del pany central de la paret, però caldrà portar material per evitar els "alejes" i equipar alguns llargs...

Després d'unes quantes hores de batalla, on no anem lentes però tampoc excessivament ràpides, aconseguim sortir amb llum per trobar amb facilitat la baixada (molt agraïdes a les explicacions dels ressenya!).

Ha sigut una escalada molt bonica que ens ha deixat un gran somriure a la cara :)

Fins aviat!

14ª Concentració: Perfeccionament de les tècniques d'escalada en roca

2010-10-18T11:04:00.000-07:00

Els dies 9, 10, 11 i 12 d’octubre de 2010 el GFTAC es torna a reunir a Vilanova de Meià com fa ja quasi un any amb el Pelut, l´Ester Ollé i la nostra Laura. Et recordem sempre Laura.

Vilanova de Meià, un paradís de roca calcària amb parets orientades al sud-oest i resguardades dels vent del nord, on es pot practicar totes les modalitats d’escalada, per tots els públics i per tots els gustos, esportiva, clàssica, artificial… Aquesta zona s’ha convertit en un referent nacional i internacional.

http://www.todopueblos.com/lleida.net/vilanova-de-meia/

La idea inicial era recorrer varies zones d’escalada del Montsec, però és la meteo la que fa que muntem CB a aquesta zona i aprofitem varis sectors per fer pràctiques.

L’objectiu d’aquesta estada és practicar tots els coneixements adquirits fins ara i perfeccionar-los per poder afrontar en artificial, escalades de dificultat considerable.

Ens acompanya Ferran Martinez i Jorge Valle, membre del Plan Nacional de Tecnificación de Alpinismo (PNTD).

Dissabte dia 9 ens reunim a les 9 al parquing de la paret de Zaratustra, preparem la ferralla i ens dirigim al sector central de La Cúpula – Pilar del Segre. El temps ens acompanya lo just per fer l’activitat, la qual consisteix en escollir una via sense saber el grau i fer-la amb tots els recursos d’artificial que disposem. Les vies es reparteixen de la següent manera:

http://celiavern.blogspot.com/2007/01/vilanova-de-mei-records-de-la-cpula-i.html

- Irene Artuñedo / 9* Tros de soca. (Xevi). 7b+ (1 parabolt serrat)
- Mireia Mateu / 11* Variant de lemigrant
- Esther Casals / 11* Variant de lemigrant enllaçant la 13* Projecte Kim.
- Laia Acero/ 6* Rei del mambo.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b i 8* La llima del 4. ( Moreno). 7c+
- Núria Gironès 8* La llima del 4 . ( Moreno). 7c+
- Montserrat Serral / 6* Rei del mambo.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b i 8* La llima del 4.( Moreno). 7c+
- Glòria Serral 6* Rei del mambo.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b i 8* La llima del 4. ( Moreno). 7c+

Després de desmontar les vies fem un petit taller sobre com utilitzar els gantxos i com pujar als últims graons dels estreps per superar pasos llargs.

Per aprofitar el dia i posar en pràctica mètodes de il·luminació a l’escalada nocturna, ens repartim en dos grups. La Mireia, la Glòria, la Esther, la Montserrat i el Ferran van a fer esportiva al Contrafort de la Roca dels Arcs, mentres la Núria G., la Irene i en Jorge van a fer la Txubascos Bascos, 100m V+ en modo sprint aconseguint que la foscor només els hi agafi al descens en ràpel amb la llum dels frontals.

L2 - Txubascos Bascos

Diumenge dia 10 la pluja ens acompanya a intervals mentres fem les pràctiques al Pas Nou – Pilar del Segre. Sota la bauma busquem línies per equipar i progresar en artificial, sortint un flanqueig a peu de la Gravity Zero, on i amb precarietat, la Montserrat i la Berta dominen al límit l’artificial i els ganxejos.

Després fem dos grups i fem un taller fins que la llum del sol ens abandona. Treballem les reunions i conceptes bàsics d’autorescat, transmisió de forces, nusos i ascens i descens d‘un ferit.

Dilluns dia 11 decidim posar en pràctica els últims aprenentatges a La Cova dels Valents – Contrafort de la Roca dels Arcs. Aquí surten totes les nostres armes, ganxejos, pitons, falquetes, flors de pitons, tascons i friends posats a caldo. Probem la ferralla, estirem, ens arrepenjem, un peu mica en mica, saltem sobre ells, pasem el pes d’un seguro a l’altre, de vegades amb precarietat, d’altres amb total confiança. Pas a pas, fins que asolim la via.

“Sense Nom” 20m A1/ Núria G. i Montserrat
10. Chef Luís 15m Ae / Irene i Esther
11. ¿? Primer llarg 17m Ae / Montserrat i Núria G.
13. P.A.2 15m 7b (Ae) / Laia, Berta i Montserrat
14. P.A.3 15m 7b (Ae) / Irene i Esther
15. sortida a la 14. Si plou no et mulles 20m Ae / Glòria i Mireia
11. ¿? 35m Ae / Mireia i Glòria

La Glòria i la Mireia tanquen la sessió amb una demostració d’escalada d’artificial equipat nocturna a resguard del cel estelat que treu el cap fora de la cova, mentres en Ferran i en Jorge ens fan una demostració de com dormir o descansar en una repisa.

Dimarts dia 12 ens aixequem amb la pluja i les parets són molles. El día havia de ser bó i les parets seques, per això la nit anterior vem decidir cordades i vies per acabar l’estada posant totes les pràctiques en una activitat, però no pot ser.

Aprofitem llavors el día per enllestir temes pendents sobre el nostre blog, samarretes, dossier de presentació i sponsors.

Fins aviat!!

Mini-stage gftaquero sorpresa!

2010-10-04T07:31:00.000-07:00

Divendres al vespre ens trobem per sorpresa a Vilanova de Meià les germanes Serral amb els seus respectius companys de cordada i l'Esther i la Mireia que hem vingut a solucionar un tema pendent...

Volem posar en pràctica tot l'artifo après en els últims mesos i anar a fer "Mi primer amor" al Pilar del Segre, una via que fa temps que tenim en ment però que ha costat lo seu poder reunir tot el material necessari per a ficar-s'hi. Però ara, amb el càmalot del 4 de la Irene i una guíndola prestada, ja no hi ha excuses! Aquesta via és la gran clàssica de l'artifo que recorre una de les parets més emblemàtiques de la zona i després del reequipament del Pelut és assequible i molt recomanable.

Després d'un primer llarg d'A1 una mica trencadot on es passa amb un petit joc de friends i de tascons, la via recorre un desplom espectacular gairebé tot equipat, excepte els primers dos passos en els que millor portar un parell d'Vs per arribar a una sabina tant espectacular com el mateix llarg. Després ve una sortida un pèl rara de la R fins a agafar la gran fisura característica de la via, on si no s'hi va prou fort farà falta un bon càmalot del 4. I des d'aquí només queda un llarg de tràmit fins la feixa, on ens retirem per les informacions rebudes de que els últims dos llargs no valen gaire la pena ja que estan força trencats ("us matareu!" Pelut díxit).

Vibrazzione màxima!!

Per la seva banda, les germanes Serral decideixen anar a la Roca del Arcs. La Montserrat s'enfila per la "Lleida, 6b+" i la Glòria escala la "Migranya profunda, 6c".

Després de les escalades ens trobem per comentar la jugada!

Per acabar d'arrodonir el cap de setmana, escalem al Peladet, sobre el poble de Rúbies, la via "Maduritas calientes, 6a, MD-" de 165m (www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=508).

L'Esther i la Mireia es traslladen cap a Àger per fer la via "Redrum, V+/A0, MD+" de 275m (www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=310)

Pilastra dels voltors, 275m V+/6a oblig. (Paret d’Aragó, Montrebei)

2010-10-02T08:49:00.000-07:00

Divendres en Jordi, en Marc i jo anem cap a Montrebei, on passem nit a l’esplanada que hi ha just on comença la pista que ens porta al cim del Montsec d’Estall.

En quant a la via, molt recomanable. És una vi amb escàs equipament que combina les plaques amb els diedres, que transcorren per un roca d’excel·lent qualitat.

Nom: Pilastra dels voltors, 275m V+/6a oblig
Situació: Paret d’Aragó. Montrebei
Equipament: reunions variades, alguns de parabolts, altres de pitons, altres que cal reforçar i algun de desequipada
Material: nosaltres portàvem un joc de friends fins el 3 i joc de tascons de números petits
Horari: nosaltres vam tardar 5 hores en cordada de tres
Aproximació: comencem a caminar per la pista fins al cim, des d’allà baixem al primer coll i remuntem un segon cim i anem seguint les fites que ens porten a l’inici de la feixa de baixada cap a peu de via. La baixada és algu complicada, cal anar desgrimpant fins a trobar una placa amb cordes per fer un ràpel. Seguirem trobant fites fins a trobar una canal un pel amagada que ens portara a peu de via. (1:30 – 2 hores aprox.)
Descens: anirem resseguint el tallat de paret fins a trobar la pista per on hem vingut. (2h.aprox.)

L1, 30m V

-llarg que va tota l’estona en flanqueig cap a la dreta. Primer amb passos de V i posteriorment de IV+. Llarg completament desequipat però que es deixa fer molt bé. Reunió de ptions just a sota de la placa de 6a del segon llarg.

L2, 35m V+/6a

Aquest llarg ja el tenia en ment des de la nit anterior, ial fer l’aproximació i veure la placa des de lluny ja vaig dir que me’l quedava.

Una placa guapissima que va per molt bona roca, tot un disfrute de llarg. Esta molt equipat amb pitons, ponts de roca, algun parabolt. Jo no vaig col·locar material extra però no esta de més si poseu alguna cosa. Reunió de parabolts.

L3, 30m 6c

Llarg de placa de 6c, molt fina i per sort molt ben equipat i no obligada. En Marc se la va ben currar. Els passos durs estan a l’inici del llarg, i posteriorment va perdent dificultat però on deixa d’haver-hi assegurances. Reunió de parabolts.

L4, 20m 6a+

Llarg amb una entrada un pel dura de 6a+ on és important col·locar bé els peus. Esta equipada amb dos pitons, la resta de llarg és un diedre sense res d’equipament i que desploma un pel.

L5, 40m V+/6a

L’entrada al diedre i els dos metres que li segueixen son el més dur del llarg. Aquests passos estan protegits amb dos pitons. A continuació el diedre va perdent dificultat i com a conseqüència deixa d’haver-hi assegurances però és fàcil de protegir.

L6, 45m V

Llarg completament desequipat, però que des de la reunió no feia pinta de ser massa difícil. Entrada per un diedre, potser una mica per la seva dreta. Un cop s’acaba el diedre fem un flanqueig a l’esquerra. La roca comença a empitjorar, però la dificultat del llarg va perdent, passant per trams de IV de roca molt trencada. En aquest llarg s’ha d’anar al lloro del fregament de les cordes. Utilitzar cintes llargues.Reunió de dos pitons en una lleixa força gran, just sota d’un diedre vermellós. Des d’aquesta reunió hi han unes vistes impressionant de la paret de Catalunya!

L7, 40m V+/6a

El llarg més guapo de tota la via, juntament amb el segon. Aquest comença per un gran diedre, vermellos i amb molt bon canto. Posteriorment segueix per passos de bavaresa, per després fer un flanqueig a la dreta per una placa. Reunió desequipada.

L8, 35m IV+

Llarg ja de sortida per roca molt trencada. Llarg desequipat.

En definitiva, una via més que recomanable.

Activitat realitzada per Núria G.

13a Concentració: Escalades al Midi d'Ossau

2010-09-20T13:26:00.000-07:00

Els dies 10, 11 i 12 de setembre de 2010 el GFTAC es retroba després de les vacances d’agost. Aquest cop ens reunim al departament francès dels Pirineus Atlàntics, a les faldes del cim del Midi d’Ossau (2.884m). El cap de setmana hi té lloc una trobada de grups de joves alpinistes d’ambdós vessants del Pirineu i, des de Catalunya, el GFTAC també hi serà present. Ens acompanya en Ferran “Caranorte” i en Gerber Cucurell.

Pel que fa a la geologia del Midi, aquest està compost per un tipus de roca poc anomenada, l'“andesita”, una roca volcànica semblant al granit. Es tracta d’un antic volcà, on la part rocosa que es pot veure ara, és la lava solidificada de l’interior de la xemeneia del vell volcà ja desaparegut. Una vegada erosionada la muntanya que composava el volcà, ha quedat a la vista el contingut de la xemeneia. Això explica l’homogeneïtat del material i la seva verticalitat. Aquestes característiques fan d’aquesta muntanya un paradís per a l’escalada amb infinitat de vies de diferents dificultats.

Divendres dia 10 sortim del Coll de Portalet carregats/des amb el material, menjar i tendes per passar els tres dies. Amb poc més d’una horeta ens platem ja al Refugi Pombie. Parem les tendes a pocs metres d’aquest i comencem a remenar i a traficar amb ressenyes, toca escollir quina via farem per tastar la roca d’aquesta gran paret.

Les cordades i vies escollides per divendres són:

- Irene, Esther i Ferran / Flip matinal (200m 6a)
- Montserrat, Glòria i Gerber / Mailly (185m 6a)
- Mireia i Laia / Mailly (185m 6a)
- Berta i Mikel Bonilla / SE Directa (450m 6c, 6a oblig)

Dissabte dia 11 enfilem altre cop la tartera cap al peu del Midi. Després d’alguns canvis de via degut al gran número de cordades que hi ha presents esperant el seu torn, les vies assolides són:

- Irene i Esther / Mailly (185m 6a)
- Montserrat, Glòria i Ferran / Esperó Est + 6 llargs de sortida (450m 6b, 6a oblig)
- Mireia, Laia i Gerber / Travessa Petit Pic-Gran Pic
- Berta i Mikel Bonilla / SE Directa (450m 6a oblig)

El diumenge dia 12 encara queden forces per escalar i, tot i que la meteo és incerta, ens decidim per fer les següents vies:

- Irene, Esther i Gerber / Directissima Sud (315m 6b+, V+ oblig)
- Mireia, Glòria i Simón Elías / Cara Est del Dit de Pombie (370m 6a+, V oblig)
- Laia i Berta / Surplombs (290m 6a, V oblig)
- Montserrat i Ferran / SE Clàssica (535m V+ oblig)

En resum, tres dies pel Midi equipant fisures, xemeneies i diedres espectaculars. Hem hagut d’apretar les dents, però ha valgut la pena! Una GRAN experiència, amb molt bon ambient i companyerisme!

Fins aviat!

Algunes fotos de la concentració:

12a Concentració: Encadenaments

2010-06-07T10:49:00.000-07:00

Els dies 5 i 6 de juny de 2010 ens trobem de nou totes les noies del GFTAC i el nostre mestre, el Ferran.

L’objectiu de dissabte dia 3 és l'encadenament de vàries vies a les parets de Sant Llorenç del Munt, concretament a la paret oest del Cap de Mort. A les 7:00 del matí enfilem ja cap a peu de paret i comencem a escalar d’hora, ja que a partir del migdia apretarà la calor. Acabem fent entre 4 i 5 vies per cordada amb graus que volten entre el V i el 6b, totes elles amb el factor afegit de la roca, les preses es mouen i s’ha d’anar en compte a no caure. El Ferran i la Núria G. (lesionada) ens observen i prenen notes des de mitja paret del Cavall Bernat

Després de menjar-nos el meló que ens ha portat la Raquel, per cert boníssim, fem unes pràctiques d’optimització de maniobres per tal d’escalar de manera més eficient davant una gran paret.

Diumenge dia 4 ens llevem a les faldes del Pedraforca, ha plogut i llampegat i no ens permet escalar les vies de la cara nord que teníem previstes. Finalment decidim baixar cap al Cingle de la To, a la Nou de Berguedà (Serra del Catllaràs), a veure si podem fer alguna cosa. Formem les cordades i ens repartim a tres vies diferents. Sembla ser que avui no és el dia d’encadenar, la paret està plena de molsa, s’acosta tempesta i decidim baixar del primer llarg. Acabem dinant sota un porxo del poble a aixopluc de la pluja.

11a Concentració: Autorescat i Escalades a Montserrat Nord

2010-05-23T13:17:00.000-07:00

El Pirineu es desvesteix, la vall és verda i groga, el dia s’allarga i tot reviu... Ha arribat la Primavera, i amb ella, les ganes de tornar a sentir l’aire córrer sota els peus, el sol escalfant l’esquena, l’equilibri precís del moviment sobre la roca, els nervis…, la presa, el peu, el uff!!!, el guai, el que guapo…!!.
I quina millor manera de començar la temporada de roca que aprenent i recordant maniobres de seguretat amb la corda. Maniobres d’aquelles que esperes no utilitzar gaire i recordar sempre.

Així que, amb els objectius clars, les 9 fèmines i el supervivent queden dissabte al matí a la Panxa del Bou, a Sabadell. Matí complert amb xerrada sobre seguretat, minimització de riscos i accidents, i conscienciació davant dels nostres futures sortides a muntanya.
Presentació (per part d’unes quantes del grup) sobre accidents a muntanya, causes, conseqüències i com podem intentar evitar-los…

Després de la reflexió, toca la posada en pràctica sobre com podem actuar davant de possibles accidents. En Ferran agafa la llibreta per no perdre el fil (i és que amb tantes dones juntes no ha de ser fàcil). Comencem per les tècniques de seguretat i auto rescat, de les més senzilles i que més utilitzem a les més complexes, les quals ja requereixen entendre les maniobres si no volem liar-la amb les cordes. Passem del nus de fuga, a maniobres de descens (ràpel), a com remuntar cordes en diferents situacions,

a desbloquejar l’aparell d’assegurar en cas que l’escalador que va de segon ho necessiti, aprenem algunes nocions d’escalada en solitari, a fer politges per poder remuntar a l’escalador, aprenem diferents nusos per poder assegurar el de segon (remi, lorenzi), a com recuperar la maleïda corda enganxada, en definitiva a imaginar com solucionar problemes amb les eines de que disposem....

Per tant, vàrem passar el dissabte coneixent maniobres i recursos per poder resoldre diferents situacions que poden sorgir realitzant activitat a la muntanya i que ens proporcionen seguretat davant les nostres futures escalades. Ara toca no oblidar i sobretot practicar arran de terra.

A la nit soparet conjunt a Sabadell, i bivac a Sta. Cecília, tot pensant amb l’escalada de l’endemà a Montserrat.

Diumenge al matí, ens despertem d’hora, esmorzar, preparar material, i cap amunt que el sol escalfa. Tres cordades del grup es dirigeix al Cavall Bernat, amb l’objectiu d’escalar vies de diferent dificultat i caràcter.

La Irene i en Ferran escalen la Normal Boix- Costa- Balaguer, primera via oberta a la paret, el 27 d’octubre de l’any 1935, via històrica i per tant del tot recomanable i la clàssica Punsola-Reniu, oberta l’any 71, la qual ressegueix l’aresta nord-est (MD/Ae).

La Núria i l'Ester escalen la via Desiree, via oberta l’any 79 (MD+/Ae).

La Glòria i la Montserrat es decideixen per la Gran Il·lusió, via oberta l’any 88 (ED/Ae), via de caràcter més esportiu que transcorre un bonic recorregut.

La Berta, la Mireia i jo anem cap a l’Aeri a escalar la combinació de la via Nicolau–Freixes-Benito o via dels sostres i sortida per la via David Aparició. La primera part transcorre per una línia clàssica que en travessia evita els sostres per un sistema de fissures, diedres i bavareses. La segona part és una via equipada que recorre plaques de caràcter més montserratí.

La Núria Vallès mentre fa penitencia obligada llegint amb molta paciència com seguir escalant després de llegir un llibre de Seguretat i risc a la Muntanya...

En definitiva, tot ha sortit bé, hem escalat a gust i hem pogut passar-ho bé un altre cap de setmana plegades...

Ens veiem aviat per les muntanyes...
Bones escalades ....laia

1r Ral·li Arc'terix 12h d'escalda a Terradets

2010-05-15T05:40:00.000-07:00

El 8 de maig passat es va celebrar a Terradets el primer ral·li d'escalada 12h hores nonstop realitzat mai a Catalunya. Quatre noies del grup i el Ferran hi vam poder participar: la Núria Gironès des de l'organització, la Laia fent cordada mixta amb en Lluc, l'Esther i la Mireia fent cordada femenina i en Ferran fent de guia amb l'Òscar Legat.

Va ser una festa de l'escalda amb molt bon ambient i una organització fantàstica (agraïments a Rafa Vadillo i tota la seva troupe). Tot i que el dia es va llevar plovent i va obligar a retardar una hora l'inici del ral·li, no va impedir que es pogués gaudir de les 12h d'escalada previstes.

Laia Acero i Lluc Pellissa van escalar les vies Desenlace, Mescalina, TIM i Tutti Frutti completant un total de 960 metres de paret.
Esther Casals i Mireia Mateu van fer la Vidal-Farreny i la Tutti Frutti que sumen un total de 555 metres.
I Ferran Martínez i Oscar Legat, per la seva banda, van fer Demasiado Lejos, el Jardí dels Déus i l'Anglada-Guillamon, assolint un total de 730 metres d'escalada i col·laborant a l'homenatge que es va realitzar després durant el sopar i l'entrega de premis a Josep Manuel Anglada i “Paquito” Guillamón per la seva ascensió al 1959 per aquesta via que porta el seus noms i que va ser pionera a la Paret de les Bagasses.

Qui vulgui saber més sobre el ral·li pot clicar el següent enllaç de la pàgina d'Arc'terix (ral·li Terradets) on a més d'una fantàstica crònica pot trobar l'enllaç a un vídeo que resumeix molt bé el bon ambient de la jornada i tot un recull de fotos.

Fins aviat!

Et trobarem a faltar LAURA

2010-04-26T08:00:00.000-07:00

Trobarem a faltar el teu somriure.

Dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.

Però el record de la vall on vas viure,

no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat,

i aquest cor que ara guarda la pena

tan amarga del teu comiat.

Els teus companys i companyes del GFTAC no t'oblidarem mai i recordarem sempre les nostres aventures viscudes.

El nostre més sentit condol

GFTAC al Cadí. Concentració de control d'alpinisme

2010-04-10T06:26:00.000-07:00

El cap de setmana 10 i 11 d'abril el GFTAC es desplaça al Cadí.

Vam marxar dissabte matí cap al Cadí, i vam dedicar el dia a fer pràctiques d’escalada en mixte al contrafort que hi ha sota la Canal del Cristall. Vam fer pràctiques amb/sense grampons/piolets. En total vam muntar 4 vies, algunes de roca i d’altres de mixte.

Les noies ja miraven quina via farien el dia següent.

A la fotografia l'Esther i la Gloria

La idea era que per diumenge féssim totes un corredor, triant-lo nosaltres mateixes i dividir-nos en cordades al nostre gust. Era la primera vegada que el Ferran, ens deixava triar a nosaltres que volíem fer, i que ens deixaven muntar les cordades al nostre gust.

Dissabte tarda les cordades i vies ja estaven decidides, hi havien ganes de posar-nos a prova, de veure fins on podíem arribar.

Les cordades van quedar de la següent manera:

Mireia i Laia a la Geno
Montserrat i Gloria a l’Amagada
Núria V. i Irene a la Canal de l’Àliga
Esther i Núria G a la Canal de l'Àliga

Cap a les 5:30 del matí totes les noies començàvem amb l'aproximació, la neu estava en molt bon estat, la temperatura era idònia.

Les primeres en acabar l'activitat van ser la Montserrat i la Gloria que van haver d'esperar una bona estona fins que la resta acabéssim.

La Gloria a la Canal Amagada

La cordada de la Mireia-Laia, Núria V.-Irene, Esther i Núria G. vam compartir tota l'aproximació.

Bones vistes de la canal de l'Àliga. La Núria G. quasi a peu de canal

El primer ressalt que comparteixen la Geno i l'Àliga estava ben format, hi havia gran quantitat de neu acumulada a la base, fet que va reduir el ressalt a uns 2 metres de llargada.

La Laia fent el ressalt compartit de la Geno i l'Àliga

Segons vam comentar, el primer ressalt de la Geno estava un pel just i la roca era dubtosa, la Mireia s'ho va haver de currar per fer-lo.

La cordada Mireia-Laia al primer ressalt de la Geno

En quan a l'Àliga, el primer ressalt estava en bones condicions, tots els pitons quedaven al descobert i on si estava un pel just era a la sortida del ressalt, va costar trobar gel per clavar els piolets.

La Núria G. al primer ressalt de l'Àliga

En Ferran va acompanyar a una de les cordades de l'Àliga per més seguretat. Cap a les 17h. una de les cordades de l'Àliga ja era al bar d'Estana, l'altra va tardar un pel més. La cordada de la Mireia i la Laia van ser la segona en arribar al bar.

En nom de totes les noies del GFTAC puc dir que ha estat un bon cap de setmana, em tingut la possibilitat de triar un activitat i una companya de cordada. Hem pogut posar-nos a prova, veure de que podíem fer. Va ser un cap de setmana molt profitós.

9a Concentració: Esquí de muntanya

2010-03-25T04:33:00.000-07:00

El 13 i 14 de març el GFTAC es torna a reunir amb moltes ganes per a realitzar la trobada d'esquí de muntanya. La concentració es realitza a la Cerdanya i té com a convidat el gran alpinista Alfons Valls, tècnic del Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de Catalunya.

Els objectius d'aquesta trobada són:

• Estudiar l'equip i el material de l'esquí de muntanya.
• Treballar totes les tècniques avançades de l'esquí de muntanya.
• Treballar totes les tècniques de progressió, seguretat i descens en esquí de muntanya.
• Tornar a estudiar i analitzar els perills de l'alta muntanya hivernal.
• Aplicar tots els coneixements treballats.

El dissabte ens dirigim a primera hora cap a les pistes d'esquí del Puigmal (França), agafem el forfait i l'amortitzem fins a quarts de 6 de la tarda. Comencem corregint petits aspectes de posició i col·locació del cos sobre els esquís i ràpidament passem a veure i practicar les diferents tècniques de descens més útils en neus no trepitjades: cunya, gir fonamental, paral·lel, gir per salt...

Després de passar-nos tot el matí amunt i avall per tot tipus de neu fem un petit descans per menjar alguna cosa i ens tornem a posar a la feina amb les tècniques de progressió i les principals voltes (progressiva, Maria...). Es fa tard i comença a fer vent, així que fem la última baixadeta i cap a casa. Al vespre, després de sopar, el Ferran ens passa unes diapositives sobre seguretat a la muntanya hivernal molt interessants i que serveixen per repassar algunes qüestions de seguretat importants.

Diumenge ens llevem ben d'hora i ens dirigim de nou al pàrquing de l'estació del Puigmal on posem pells i tirem amunt cap al Puigmal de Llo. Abans d'arribar a la carena, ens aturem una estona per a fer un test de columna estesa (ECT) i avaluar el perill d'allaus i veiem que surt negatiu. Un cop al cim seguim carenejant malgrat el vent fins al Puigmal del Segre i allà traiem pells ràpidament i fem una baixadeta una mica accidentada fins al coll del pluviòmetre de Núria. Mengem alguna cosa i tornem a posar pells cap al cim del Puigmal! Foto i avall que fa baixada!

Ha sigut una volta molt interessant, amb uns 1200 metres de desnivell positiu i unes grans baixades amb una neu que, sense ser perfecte, era bastant bona per gaudir. Només hem de lamentar la petita lesió al peu de la Montserrat, però de la que, ben segur, es recuperarà ràpidament!

CATHERINE DESTIVELLE, referent mundial de l’escalada esportiva i l’alpinisme

2010-02-27T06:43:00.000-08:00

Catherine Destivelle és una gran figura tant en l'escalada esportiva com en l'alpinisme d'alt nivell, amb la primera femenina a les tres mítiques parets nord dels Alps en solitari hivernal.
Al llibre "Ascensions" narra des dels seus primers passos a les roques de Fontainebleau als 12 anys i la seva iniciació a l'escalada de dificultat als Alps, fins a la fama mundial que aconsegueix com a campiona mundial d'escalada esportiva i el seu triomf també en el món de la roca i el gel.
Va néixer el 1960 a Orán (Algèria) però de ben petita es trasllada amb la seva família a França. Als 14 anys comença a escalar als blocs de Fontainebleau, als 16 fa "La voie des Enragés" al Verdon en 7 hores, una ruta de 300 metres que va suposar 20 hores en la seva primera, i als 17 escala de primera de cordada la "Directa americana" del Dru en 7 hores.
Amb 21 anys abandona l'escalada i es dedica a la seva feina de fisioterapeuta però el 1984 torna per a rodar la pel·lícula "E pericoloso sporgersi" de Robert Nicod, i escala "Pichnibule" (7b+), un grau que cap dona havia encadenat mai abans. El 1985 salta a la fama en guanyar la competició internacional de Bardonecchia, però el mateix any pateix una caiguda de 35 metres en una esquerda a Chamonix amb fractura de pelvis i lesions de columna. Tot i això, Catherine Destivelle torna l'any següent, el 1986, a guanyar a Bardonecchia i es converteix en escaladora professional. El 1988 es converteix en la primera dona en escalar 8a i 8a+ del món.
A partir del 1990 abandona gairebé totalment l'escalada esportiva, per dedicar-se a l'alpinisme. Protagonitza la primera femenina al Pilar Bonatti del Dru i completa la primera trilogia hivernal femenina a les grans parets nord dels Alps (Eiger, Grandes Jorasses i Cervino). El 1995 fa cim al Shisha Pangma.

(http://www.destivelle.com/)

En motiu de l’acte de cloenda “Dona i esports de muntanya 2009”, ens visita Catherine Destivelle a Barcelona el dia 26 de febrer de 2010.

Ens presenta la projecció del film Au delà des cimes, del director francès Rémy Tezier. Una pel·lícula amb Destivelle com a protagonista principal i que presenta alguna de les seves activitats al massís del Mont Blanc, acompanyada d'algunes de les seves persones més properes.

En el torn de preguntes es mostra una persona super senzilla i propera, ens comenta que no és una suïcida, tot al contrari, s’estima molt la vida.

La Catherine mare, ens mostra la seva banda més humana on creu que els valors de la vida s’assoleixen en funció de l’educació que els infants reben de les persones més pròximes, fonamentalment dels pares i al seu entendre s’ha d’oferir als fills un ventall ampli d’opcions i que siguin ells mateixos els que escullin el que més els agradi, sense pressions.

En el vessant esportiu no segueix cap pauta ni rutina d’entrenament, el seu gimnàs és la muntanya on ella surt a gaudir-ne i d’on ha rebut tot el que ha après com a alpinista.

Mai s’ha sentit discriminada pel fet de ser dona, però algunes de les seves companyes no van tenir la mateixa sort. Ella no té en compte el fet de ser noi o noia, quan està a la muntanya se sent “asexual”.

Com a alpinista ens aconsella que cal conèixer bé els límits de cadascú per tal d’evitar accidents o situacions compromeses i que no s’ha de perdre la concentració en cap moment. Posa com a exemple la caiguda que va patir fent una foto dalt d’un cim del massís dels Monts Ellsworth (Antarctique), que li va costar una fractura oberta a la cama.

8ª Concentració. Escalada en gel

2010-02-22T05:48:00.000-08:00

Aquest més toca trobada d'escalada en gel. Les noies del GFTAC ens desplacem a Benasque. Aquesta vegada ens acompanya en David Castillo, president del Centre de Tecnificació d'Alpinismo de la Federació Aragonesa.

Els objectius de la sortida son els següent:

• Conèixer i familiaritzar-se amb l'equip i el material per l'escalada en gel
• Treballar totes les tècniques bàsiques i avançades de l'escalada en gel
• Apendre totes les tècniques de progressió, seguretat, assegurament i descens en gel
• Estudiar i analitzar els perills de l'alta muntanya hivernal
• Aplicar tots els coneixements treballats

La nit de divendres ens passen un vídeo, que ens explica els tipus de gel que podem trobar i amb l'ajuda d'unes fotografies de diverses cascades ens fan començar a intentar preveure si estan en bones condicions per ser escalades o escalar-les pot comportar un risc.

Dissabte 13 de febrer
Ens desplacem fins al Pla de l'Hospital, la carretera esta tallada així que deixem els cotxes al parking de baix i comencem amb l'aproximació fins al Pla de l'Hospital i després seguint per les pistes de fons. Trobem dues cascades de no massa dificultat però suficients per poder practicar.

Fent l'aproximació de dissabte. Autor de la foto Gloria

Ens dividim en dos grups. Si fa no fa als dos grups s'explica el mateix, com progressar per gel, moviment de clavar el piolet, tècnica de gantxejar, com col·locar els peus, col·locació de cargols... Muntem 4 vies i anem pujant, primer amb piolet i grampons, després nomes amb grampons.

La Mireia posant un cargol

A la nit, el David ens passa un altre vídeo, aquest parla de les allaus, tipus d'allaus, que les desencadena i característiques del mantell nival.

Diumenge 14 febrer
El David ens porta a un sector prop de Cerler. Quan arribem a totes se'ns cau la baba! quines cascades! que ben formades! quan de gel! avui ens inflarem a picar.

Només arribar el Ferran i el David es posen a muntar vies perquè nosaltres poguem fer en top-rope, en total tenim 7 vies per no parar d'escalar, van des de 2/2+ a 4+. Ens passem el dia pujant i baixant de les vies, tenim la oportunitat de provar una gran varietat de piolets, des dels mes tècnics com d'altre més antics.

Escaladores: Gloria i Núria V.

Escaladores: Laia, Orene, Ferran i Gloria

La Berta fent un pas tècnic ;)

Aprofitem també per anar posant cargols mentres pugem en top-rope i practicar els avalakofs. Algunes de les noies que s'animen a final del dia acaben fent una via de primeres.

Escaladora: Núria V.

Participació del GFTAC en la IV edició del Festival Hivernal Vall de Boí

2010-02-08T14:27:00.000-08:00

Entre els dies 3 i 6 de febrer de 2010 se celebra la IV edició del Festival Hivernal de la Vall de Boí (http://festivalhivernal.blogspot.com/), festival en el que es pot participar en vàries modalitats esportives sobre neu i gel: free-ride, esquí de muntanya i dry-tooling.

Durant el cap de setmana, cinc membres del GFTAC hi són presents, participant en la prova de Dry-tooling. Durant el matí de dissabte es realitza la competició al costat de la presa de Cavallers, en un sector habilitat per practicar aquesta modalitat d'escalada amb piolets i grampons. També podem gaudir de diferent material de test de diverses marques. Tot i les condicions de fred, la prova té molt d’èxit, amb la representació de membres de l'Equip Espanyol d'Alpinisme (EEA) com Martín Elias i Mikel Bonilla. Pel que fa a les membres del GFTAC hi assisteixen Montserrat Serral, Esther Casals, Mireia Mateu, Núria Vallès i Glòria Serral, amb la visita de Núria Gironès.

A les 7 de la tarda, a la plaça de Boí, es fa la gran final al campanar de l’església. Una prova espectacular de la qual en pot gaudir tot el poble, amenitzat amb vi calent. Els tres primers classificats són obsequiats amb un pernil, formatge i xorís i les fèmines rebem un lot d'aliments artesanals de la zona. Cal destacar la molt bona organització i el bon ambient respirat. D'entre l'organització hi és present una membre del Grup, la Berta Terrés.

Per acabar la festa es realitza un sorteig de material i un concert del grup local "Rumbalgia".

Diumenge aprofitem per anar fer esquí de muntanya i escalada en gel per la mateixa Vall de Boí.

7a Concentració: Conquerint valors de l'alpinisme

2010-02-08T12:51:00.000-08:00

Aquesta vegada el Grup Femení de Tecnificació en Alpinisme ens endinsem a una trobada portada a terme els dies 30 i 31 del passat mes de gener. L’alpinisme és el protagonista d’aquesta concentració. De fet es tracta d’una concentració de reciclatge.
La sortida ja comença amb un adequat preparatiu del material específic i bàsic per practicar aquesta modalitat. I com no, d’informació de la zona i dels factors aliens a nosaltres, principalment la meteorologia i el risc d’allaus de neu que es presenten.
El dissabte sortim de Grau Roig (Andorra) muntanya amunt amb esquís de muntanya. Els objectius del dia són:

- Interpretar mapes de la zona per buscar el millor itinerari amb la contraposició del cadastre del risc d’allaus.
- Conèixer el tipus d’allaus, la classificació segons el seu origen.
- Repassar les prestacions que t’ofereixen els diferents tipus d’ARVA posant molta èmfasi a la pràctica de simulacions en la recerca de víctimes atrapades per una allau.
- I com a plat fort del dia, sobreviure a la nit passant-la en un bivac.

El fred del vespre és evident, tenim sort que hem treballat formant un iglú per passar la nit i ens hem anat escalfant. Però la cosa no surt com ens hagués agradat, ja que el nostre hotel de 5 estrelles ens ha fallat (tantes hores de feina...). Primer encenem frontals perquè la foscor ja és present. Ara toca improvisar, però després de vàries intentives decidim anar a dormir a un altre hotel, perquè aquell no ens convenç massa. La baixada nocturna no ens la treu ningú i la gaudim com mai! Com que sempre hem d’observar el costat positiu de les coses, doncs si no haguéssim baixat tampoc haguéssim conegut el nostre amic avi de “tres pics i repicó”.

El diumenge ens llevem amb un cel més serè però no durarà gaire temps. Seguim amb el protocol de l’ARVA. Canviem l’itinerari d’ascensió i obrim traça amb 12-13 quilets a l’esquena.

Avui toca:

- Practicar les tècniques de progressió en alpinisme.
- Practicar els asseguraments dinàmics.
- Repassar i practicar els diferents tipus de descens segons material i seguretat.
- Reciclar-nos de les tècniques d’encordament.
- Simular la recerca de víctimes per una allau.

Acabant les pràctiques decidim guanyar una mica més d’alçada, ja que després ve la recompensa, petar més neu verge! Aquesta conqueridora blanca de l’hivern ens fa passar una bona estona.

De ben segur que aquesta experiència ha contribuït a que contínuament, en el món de l’alpinisme, estiguem avaluant i calculant cada pas que fem. Prendre la decisió més correcte de les nostres accions davant la fragilitat de l’existència de la nostra amiga muntanya amb més autonomia i seguretat (concepte important davant les notícies tan tràgiques que estem vivint aquest hivern, principalment degut a una de les enemigues de l’alpinisme, les allaus).

ÀNIMS a les noies que no han pogut assistir aquesta concentració (desitgem una bona recuperació i unes bones notes d’exàmens!!).

Homenaje a Vanessa Adisson

2010-02-05T09:53:00.000-08:00

El ENFA y el GFTAC tenemos y compartimos pequeños grandes deseos, sueños y objetivos y aunque nunca hayamos compartido la cuerda en estos momentos de dolor continuaremos caminando, disfrutando y soñando junt@s como si ella estuviese a nuestro lado, guardando su recuerdo en cada paso. Nuestro más sentido pésame.

Descansar en paz Vanessa y Sebastià.

Todo el equipo del GFTAC.

" Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre el mar.
(...) Caminante, son tus huellas el camino y nada más.
(...) Caminante no hay camino sino estelas en la mar..."

Antonio Machado.

http://www.alpinismofemenino.es

6a Concentració: Control Roca i Prova de Resistència

2009-12-28T11:45:00.000-08:00

El cap de setmana 12 i 13 de desembre ens reunim novament el Grup Femení de Tecnificació en Alpinisme de Catalunya (GFTAC). Aquest cop però, toca Control. Unes proves on haurem de demostrar el que hem anat aprenent i practicant després de les anteriors concentracions, a més a més d'una prova de resistència.

Dissabte dia 12. Ens trobem a les 9:00h del matí a la zona d’escalada on farem la primera prova. Una zona de roca arenisca situada a la comarca del Vallès Oriental, al costat d’Aiguafreda. Fa fresqueta i cal començar a escalar ja!
A més a més de 8 de les noies que formem part del Grup, també assisteixen a les proves 4 noies més (Laia, Laura, Marta i Berta) en motiu de l’ampliació de la convocatòria del programa del GFTAC.
La prova d’avui consta en l’escalada d’una via de fissura amb friends i tascons, escalar una fissura d’A1 semiequipada amb escalada neta, escalar una via de 6a+ (com a mínim) i fer el màxim de vies possibles en la resta de dia.

Escalades a la fissura d'artificial A1

Anem passant cadascuna de nosaltres per totes les modalitats d’escalada on els tècnics del Grup (Ferran i Kike) en van avaluant els moviments, la col·locació i utilització del material, l’assegurament, etc.
El dia acaba amb un bon gust de boca de la zona, la majoria hem coincidit en que hi tornarem a escalar.
En el “feedback” del dia els tècnics ens comenten una a una les errades i els progressos que han pogut comprovar durant la jornada. Una part molt important de cara a poder corregir el que hem fallat i prendre nota del que s'ha de millorar.

Diumenge dia 13. Hem quedat a Monistrol de Montserrat a les 9:00h del matí per fer la prova de resistència. Consta en fer l’ascensió a peu des del poble de Monistrol (161m) fins al mirador de Sant Jeroni (1236m) amb una motxilla de 10kg a l’esquena. Després de pesar les motxilles i escollir l’ordre de sortida, comença a comptar el crono... Amb el mapa a les mans anem sortint una a una cada 2 minuts. Sortim de Monistrol pel camí de l’Àngel direcció al Monestir de St Benet, pugem per la baixada dels Matxos (en el nostre cas pujada) per arribar a Sta Cecília (control de pas, Kike) i començar a pujar la Canal de St Jeroni fins a dalt el mirador (fi tram cronometrat, Ferran). Han sortit uns 1100m de desnivell positiu.
La sorpresa del dia: Ens ha començat a nevar! Un cop dalt el mirador, mengem alguna cosa, i després d'abrigar-nos bé i contemplar el paisatge enfarinat ... avall que fa baixada.
Ens reunim tots/es al refugi de Santa Cecília per comentar com ha anat la prova. Una prova de la qual en tindrem un temps de referència i podrem repetir quan volguem per saber si ens mantenim al mateix nivell de forma, hem empitjorat o millorat.

Instantànies dalt a St Jeroni

Fins la propera!!

5ena concentració: ballant en la precarietat

2009-11-23T09:45:00.000-08:00

Estreps, bong, ploms, fifi, daisy, pitonises, cintes, falques de fusta, universals, martell, baguetos, uves, petate, tascons, flor de pitons, lost arrows, rematxador......mamaaa tinc poooooooooooor!!!!

Aquestes són algunes de les paraules que més s´han escoltat durant aquest darrer cap de setmana.

I és que els dies 14 i 15 de novembre ens retrobem a Vilanova de Meià les noies del GFTAC en una nova concentració: la descoberta de l´escalada artificial. Servirà per a complementar el treball fet en l´anterior sortida a Cavallers: allà vam estar practicant la col.locació d´assegurances mòbils i ara tocarà penjar-se d´elles.

Aviat arriba la primera sorpresa del dia: les sessions seràn dirigides, a part de pel nostre director Ferran Martínez, pel David Palmada "Pelut" i l´Ester Ollé, uns autèntics fanàtics de l´escalada que estem a punt de conèixer. Ens dirigim cap al contrafort de la Roca dels Arcs on iniciem la sessió amb una xerrada sobre els objectius de cada una respecte a aquest tipus d´escalada. L´artificial és un recurs totalment vàlid en el mon de l´alpinisme ja que et pot treure de més d´un compromís, però no em d´oblidar que tambè és una disciplina en si. Seguidament fem una ullada a tota la ferralla que s´utilitza en vies d´aquest tipus i a intentar familiaritzar-nos amb els noms de cada cosa.

Com que hi han ganes d´escalar, no triguem en repartir-nos en cordades per a començar a enfilar-nos per les diferents vies del sector. El propòsit d´avui serà fer vies equipades (Ae) per a conèixer la correcte tècnica d´estribar. No té massa misteri pujar per uns estreps, però si no domines la tècnica, el cansament serà doble. És un acte mecànic. Avui els estreps i la fifi seran els nostres fidels aliats.

Núria G. i Mireia pedalejant

Vistes del sector amb varies noies enfilades

Paral.lelament, el Pelut fa una demostració de com clavar pitons, de com falcar-los, com triangular varies peces i fins i tot acaben tres persones penjades d´un plom. Tot animat acaba obrint una via a cop de martell que més tard serà desmuntada per la Mireia, tornada a muntar per l´Esther i finalmrnt altre cop desmuntada per la Montserrat. Són les primeres sensacions de les noies amb l´art de pitonejar.

Laura, Irene i Montserrat ////// ////Flor de pitons
penjades d´un plom...

aguantarà???

Reunió precària

Mentrestant la resta del grup s´ha desplaçat uns metres a buscar unes vies que desplomen una mica més i fins i tot la una cordada acaba recorreguent tot el sostre de l´enorme bauma on som.

Per no perdre la costum, abandonem la zona d´escalada de nit i amb frontals i ens dirigim a l´ermita. Un cop allà, i per avançar feina de l´endemà, decidim cordades (a sorts) i fem material. Seguidament comencem amb el sopar: una bona graellada de carn i diversos. Això de l´artifo és molt dur i em de refer forces!!!

Tenim l´honor de compartir aquest moment amb un altre ilustre artificiero: en Santi LLop. Riures i molt bon ambient és la tònica general de la nit que arriba al seu final amb el pase de fotos de la via "Sueños de Invierno" al Naranjo de Bulnes, feta per la cordada Pelut-Ester fa uns estius i tambè pel Ferran el 2009 amb la singularitat de ser la segona repetició hivernal a aquesta via.

L´endemà arriba l´hora de la veritat: ens llevem dora per aprofitar les poques hores que el sol ens regala i ens dirigim cap a la Cova de les Monges/Paret del Temps. Ens trobem amb una paret plena de forats i fisures totalment desequipada...Mentres el Ferran i l´Ester equipen unes cordes fixes per a reasegurar-nos, el Pelut se´ns emporta a un costat per acabar de pulir la tècnica del pitonatge.

La "Masterclass" del dia

Amb ganes de vibrar de veritat ens comencem a enfilar per la paret a base de penjar-nos de friends, tascons, claus, i tota la metralla que duem a sobre. Alguns anclatges més precaris que d´altres aguanten el nostre pes. És un tipus d´escalada lent i la concentració, que és màxima, et fa guanyar metre a metre. Les vies van des de l´A1 a l´A3 ("el número tan sólo nos indica el miedo que pasó el aperurista mientras abria el largo"). El Pelut i el Ferran pugen i baixen per les cordes fixes controlant els nostres actes. L´Ester s´infla de paciència a peu de via tot asegurant a algú i intentant animar i aconsellar desde la llunyania.

Varis moments de l´escalada del diumenge.

Les hores han passat volant i el sol es comença a despedir de nosaltres...toca retirada!!!Recompte de material, foto de familia i s´abaixa el teló. Ha sigut un finde extremoooooooooooooooooo!

A partir d´ara ve la millor part: practicar, practicar i practicar i qui sap...potser entre nosaltres s´amaga la futura primera repetidora d´"Oju Peligru", oi noies????;)

Au, salut i tapia!!! FINS LA PROPERA FAMILIA!!!!

Jornades de portes obertes al GFTAC

2009-11-18T07:45:00.000-08:00

El cap de setmana del 12 i 13 de desembre, quatre dones tindran l’oportunitat d’entrar a formar part del programa del Grup Femení de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya (GFTAC).

L’objectiu de les jornades serà avaluar l’evolució de les integrants del GFTAC i alhora de les convidades, així com oferir la possibilitat de conèixer el funcionament del grup. D’aquesta manera, s’avaluaran els aspectes tècnics, físics i psicològics que influeixen en l’escalada en roca mitjançant la realització de diferents exercicis.

Per participar en aquesta activitat cal omplir el full d'inscripció i enviar-lo a l’adreça de correu electrònic dirtecnica@feec.cat, per fax al 93 412 63 53 o dur-lo a la seu de la FEEC (La Rambla, 41, pral de Barcelona), abans de l’1 de desembre de 2009.

S’hi podran presentar totes les dones alpinistes i escaladores que compleixin els següents requisits:

* Estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC (modalitats D o E),
* Tenir més de 18 anys d’edat.
* Escalar mínim 6a+ i A1 desequipat com a cap de cordada.
* Estar en bona forma física.
* Disposar del material adequat per a realitzar les jornades.

Finalment recordem que les participants que siguin seleccionades rebran assessorament sense cap tipus de cost per part dels tècnics de la FEEC i una anàlisi sobre les seves diferents capacitats.

Encuentro Nacional de Escaladoras

2009-10-23T08:34:00.000-07:00

Reunió important a Riglos del col·lectiu femení. Crec que serià interessant assistir. Animar-vos!!..

El fin de semana del 31 Octubre y el 1 de Noviembre se celebrará Segundo encuentro de escaladoras de Riglos, el evento, organizado por la Comisión Mujer y Deporte de la FEDME, va dirigido a mujeres escaladoras mayores de edad y de todos los niveles, con licencia federativa o seguro de accidente y responsabilidad civil, y con ganas de escalar y conocer a otras mujeres que practiquen esta disciplina.

PROGRAMA

Punto de encuentro: Refugio de Riglos

Sábado 31 Octubre

9:00 Reparto de cordadas

Punto de Encuentro. Refugio de Riglos.

10:00 ¡¡¡¡A escalar!!!!

10:00 Las de la comisión tenemos reunión.

17:00 Concentración en el punto de encuentro. Actividades sorpresa.

Cena por libre (si cenas en el refugio las cenas son a las 20:00)

21:30 Proyección de escalada en el Refugio de Riglos.

22:30 Fiesta y animación.

10:00-17:00 Servicio de actividades para niños de 5 a 12 años.

Domingo 1 Noviembre

9:00 Chocolatada en el Bar El Puro.

10:00 ¡¡¡A escalar!!!

17:00 Concentración en el Punto de Encuentro y despedida.

10:00-17:00 Servicio de actividades para niños de 4 a 12 años.

Fotos Concentració escalada en fissures

2009-10-20T12:54:00.000-07:00

Hi people!! Salut tout le monde!! Aquí fotos xulas de la concentració.
Fins aviat

http://picasaweb.google.es/ascensionesguiadas/GFTACOct09ConcentracioEscaladaEnFissures#

Escalada en fisures 1ª Part

2009-10-18T13:09:00.000-07:00

Aquí us deixo la primera part d'un article de fissures molt interessant...Ed. Barrabes.
Una abraçada a tots i fins aviat

Fissurilandia

2009-10-17T11:38:00.000-07:00

On continuarem practicant?

A la CADE a L'agulla del Centenar, Cara Nord d'Agulles, Montserrat. Imprescindible!

A la FUIXARDA. Hi han un munt. Per exemple la mítica "chorizo de chapas", una bavaresa bastant potent. Com a curiositat diuen d'aquesta via que abans la fissura de la bavaresa s'obria només uns dits. Si és veritat flipareu com està d'oberta ara...

A Gales ( Gogarth, Tremadog, Holy Had Pass, Snowdonia...)Pillant avió a Londres i d'aquí a Manchester, en 1/2 dia ens plantem a Gales per escalar, vaja menys temps que per anar als Alps!

+ info: les millors fissures

4rta concentració, bases de l'escalada neta i tradicional

2009-10-17T09:53:00.000-07:00

Durant els dies 10,11 i 12 d’Octubre les membres del GFTAC i els guies de muntanya Ferran Martínez “caranorte” ,director de l’equip, i Kike Marinkovic, tècnic col•laborador, vam assistir a la 4rta concentració celebrada a Cavallers (Pirineu Català).
Els objectius proposats i treballats van ser: aprendre i perfeccionar la tècnica de l'escalada en fissures, les bases de l'escalada neta i tradicional, l'assegurament amb friends i tascons i l'assegurament amb doble corda.

A mode de presentació, durant la trobada, la llei de la muntanya va imperar (aquest cop amb el nom de tramuntana), davant dels objectius proposats i les nostres super motivacions, fent que haguéssim d’adaptar el programa previst a les condiciones de la muntanya i la meteorologia.

D’aquesta manera, el primer dia l’entrada a la vall de Cavallers ens va rebre com a teló de fons, plugim i un cel ben fosc i tapat, com si es tractés d’una obra de teatre realitzada en el país de Gales, tot ben xop! Tot i així, vam aprofitar per fer una mica d’aproximació fins al peu de via del sector “African Wall” per començar a ambientar-nos i situar-nos amb les bases i l’esperit de l’escalada neta i tradicional.

Al llarg d’aquell primer matí, va ser un dia de presentacions i rencontres amb el nostre estimat material personal i també amb el de les nostres companyes, ens sortien “amics” per totes bandes! Quin plaer dedicar temps i carinyu als nostres friends, algunes amb joc de camalots complet i amb els C3 acabats de néixer!, amb els hexcèntrics i com no amb els amics de veritat, els que sempre hi son, els immillorables i brillants joc de tascons sempre esperant a ser empotrats.
Després d’esperar unes hores sota la pluja, els nostres impulsos més innats vam començar a esdevenir ansiosos per trobar algun tram de roca seca on enfilar-nos i començar a cercar fisures màgiques. Vam baixar cap a Viuet, on nombrosos punys, mans i dits volien prendre diferents camins verticals en companyia dels nostres “amics”, sense dubte per totes va ser un camí d’aprenentatge i reciclatge.

El segon dia, els apus de Cavallers ens van despertar amb una mica menys de núvols, però continuava el plugim. Però mica en mica, les nostres oracions internes es van fusionar portant-nos unes hores de sol! Vam tornar a l’African Wall, que honorant el seu nom, vam acabar passant calor i tot! Ens vam repartir en cordades de dues, l’objectiu escalar i utilitzar el nostre material d’autoprotecció. La jornada va ser fructuosa, vam fer vies des de V fins a 6c, algunes equipades i d’altres no. A destacar per totes la via de la “Bavaresa del Camí” del Sectareo i la “Jennifer” a la zona de la Kanalla.

Gloria a la Jennifer/ Raquel tibant al Africant Wall

També, cal fer especial menció aquesta jornada, pel taller pràctic d’embenatge de mans per escalar fissures que ens van fer els nostres tècnics. Quin escàndol! amb aparences de lluitadores de boxa, estàvem rabioses per entrar en combat i trobar-nos amb les fissures!!
Alhora, cal destacar el bon treball realitzat pels nostres guies quan anaven supervisant els nostres “amics” si havien estat ben col•locats, en els llocs què tocaven, ben orientats... entre tots va ser molt didàctic i aprofitat.
Les mans de la Montse Els empotres de l'Orene

Finalment, arribats ja al darrer dia de la concentració, l’objectiu era fer via llarga, tot buscant vies on poguessin aplicar l’autoprotecció i l’escalada en fissures. Havien propostes de la Pistacho Asesino, la Blues, la Barriere Alfonso... entre d’altres, però la tramuntana va acabar guanyant la nostra partida! Sense perdre temps, vam passar al plan B, calia buscar alternatives, aprofitar el dia i escalar! Així que vam acabar a Escales on els tècnics van organitzar cordades de tres i dues. Les vies escollides segons la disponibilitat que ens vam trobar a la paret van ser l’Esperó dels Elfs i la Saca Molla.

la cordada Gloria-Nuria-Raquel a la baixada dels Elfs

La Mireita i l'Esther, què maques!

Per rematar, destacar el bon ambient entre totes i tots els participants i la motivació general del grup que va superar alguna convalescència d’alguna participant.
Esperem que els relats que anirem explicant en aquest blog, serveixin per transmetre i compartir la motivació i la il•lusió que tenim per millorar i créixer com a persones, excursionistes, escaladores i alpinistes.
Per arrodonir-ho, posarem una mica més de color i forma aquestes paraules i us presentarem qui som i què és el que ens agrada fer.

La super cordada Irene, Orene i Argi

La Nuria V. i la Mireieta en técnica " Batman i Robin"

En l'hotel 5 estrelles la Gloria, Montserrat, Raquel i Esther

El Kike
El Ferran "Caranorte"
A l'esquerra la Nuria G. preparant-se per sortir.

La Laura.

FINS AVIAAAAT!

Fotografies
©GFTAC

Estada post vacacional - engegant motors

2009-09-18T15:07:00.000-07:00

El 13 de septembre del 2009 arriba el dia de rependre el projecte.
Aquesta és la tercera estada i ens reunim a la Panxa del Bou, Sabadell.

Per començar tenim una xerrada de la ma de Grace Puertas, escaladora psicòloga. A més d'explica-nos els perques de les nostres reaccions, ens ensenya alguns trucs i exercicis per a controlar les nostres pors i saber interpretar també les nostres emocions.
Aquest aspectes són complexes, així que com tot, s'ha de treballar per tal d'aconseguir-ho.

Després de la xerrada comencem a escalfar per fer algunes vies, i aprofitem per practicar alguns vols a les vies desplomades per així posar en pràctica els consells de la Grace.
A més d'una sens escapa un bon crit!!

A la tarde i després d'haber menjat mentres comentavem els propers projectes del grup, fem un taller de reciclatge de reunions.

I per acabar tornem de nou a la zona de bulder a jugar amb les presses.

Segona estada - aprenent nocions

2009-09-18T14:40:00.000-07:00

Al juliol es fa una estada avans de marchar totes de vacances.

Objetiu: Aprendre unes breus nocions sobre entrenament en bulder.

Ens reunim al UES (Sabadell) en dues tandes, en dos grups; dijous 9 i dimarts 14 de juliol.

Després de comentar els nostres entrenaments, escoltem alguns consells i ràpidament donem pas a la pràctica.
Comencem amb exercicis per reactivar la musculatura, seguidament estiraments i donem pas al plafó on aprendrem sencills exercicis com el don simón, progresió nomes amb tres extremitats, llançaments i progresió ràpida.
Per continuar l'activitat probem algunes vies de bulder i mostrem les nostres habilitats amb les dominades amb piolets.
Finalment i com sempre hem de fer, acavem l'activitat amb estiraments més suaus.

Ens despedim al mateix temps que la UES tanca les seves portes.

Ens veiem a la propera, després de les vacances!!

Primeres passes

2009-09-18T11:42:00.000-07:00

El Grup Femení de Tecnificació d'Alpinisme de Catalunya (GTAC) neix per posar en marxa un programa de tecnificació dirigit específicament a les dones. Una iniciativa per promocionar l'alpinisme a un nivell superior i poder dotar a aquest col·lectiu de les eines necessàries per realitzar activitats de certa envergadura amb total autonomia.

Aquest equip comença amb un esperit obert que s'anirà tancant a mesura que evolucioni el grup, d’aquesta manera s’avaluaran al màxim totes les capacitats de totes les candidates.

Què es valora?

Volem realitzar una avaluació continua per obtenir els millors resultats, per això donem valor a les aptituds però també a les actituds, a l’edat, al potencial, la mentalitat, la motivació i motivacions, a l’experiència, a l’aportació personal al grup, a la disponibilitat i el compromís així com a les condicions físiques, psicològiques i tècniques, ingredients bàsics en l’alpinisme.

Primeres proves

Aquestes valoracions es van materialitzar els dies 25 d’abril i 15 de maig amb la celebració a Montserrat de les primeres proves físico-tècniques que formen part del procés de selecció del GFTAC. De les 27 sol·licituds que es van presentar finalment 23 noies van poder mostrar les seves qualitats amb una prova d’escalada en roca i una altra de resistència.

El 20 i 21 de juny es celebrà la primera convocatòria a la zona de l’Aneto on es va realitzar una primera sessió teòrica sobre la realització de motxilles lleugeres, tallers per treballar les tècniques bàsiques de progressió i assegurament en neu, conceptes bàsics d’encordament en crestes, glacera i el plat fort: un bivac al cim de l’Aneto on vam poder gaudir d’unes vistes privilegiades amb la última posta de la primavera i la primera sortida del sol de l’estiu.

Al mes de setembre reprendrem les activitats amb una convocatòria d’escalada, on podrem veure l’evolució del grup.

El Grup

Entre totes les candidates que es van presentar s’ha fet una preselecció de 13 noies d’entre 21 i 30 anys d’on esperem recollir els fruits que formaran el GFTAC.

Components 2009-2011

2009-04-25T08:49:00.000-07:00

Irene Artuñedo -28 anys (1981)

A finals del 2005 vaig començar a fer muntanya i escalada esportiva i desde llavors i de forma progressiva he ampliat les modalitats a via classica, alpinisme i ecalada en gel.

Passions: compaginar els viatges amb la muntanya.

Núria Gironès - 27 anys (1983)

Vaig començar fent algun barranc, via ferrada i escalada esportiva, però ràpidament vaig fer el salt a la via llarga i a l'alpinisme (corredors i gel). El tema pendent era l'esquí de muntanya, que ja vaig començar a practicar la temporada 2009/2010.

Passions: tota activitat de muntanya té el seu encant i totes m'agraden, però diria que la meva passió és la via llarga i a l'hivern l'escalada en gel. Tenim la sort de ser molt polivalents i poder aprofitar totes les èpoques de l'any.
Web: http://indretsdescalada.wordpress.com/

Montserrat Serral - 26 anys (1983)

Des de ben joveneta realitzant trekkings a la muntanya i practicant del ciclisme. Als 14 anys descobreixo l’escalada i als 20 anys inicio la pràctica de l’alpinisme i l’esquí de muntanya.

Passions: amant de la vida, de la muntanya, de la bona companyia i l’esport en general.

Esther Casals - 31 anys (1978)

Començo a fer muntanya fa uns 6 anys, primer fent ascensions a cims fàcils a l´estiu, per a què desprès vinguin les hivernals. Mentrestant em pica el cuquet de l´escalada en roca i al cap d´un temps m´inicio en la via llarga. Això em motiva a fer alpinisme (canals i corredors) fins a acabar amb l´escalada en gel. Finalment començo amb l´esquí de muntanya.

Passions: molt fanática de l´escalada en roca (sobretot tapia), i tambè m´encanta l´artifo. Però reconec que a l´hivern abandono els peus de gat per passar-me a l´alpinisme en corredors o cascades de gel. Els esquís de muntanya tambè agafen protagonisme en l´època blanca.

Mireia Mateu - 28 anys (1982)

Vaig començar a fer esport per plaer, jugant a futbol al pati de l'escola amb pilotes de paper de plata, amb uns 6 partits simultanis en la mateixa pista... allò era un caos!!! La passió per la muntanya em va venir de petita mirant amb la boca oberta els passes de fotos de mon cosí per les muntanyes i en les excursions pel Pirineu amb l'esplai.

Núria Vallès - 25 anys (1984)

Sempre m'ha agradat la muntanya però no vaig començar a escalar fins fa uns 5 anys; primer feia escalda esportiva, ara faig més alpinisme, una mica de tot, però el que més m'agrada és l'escalada en roca, la via llarga.

Passions: el bon menjar, la música i l'escalada.

Glòria Serral - 27 anys (1982)

Des de ben petita practicant de la bicicleta de muntanya i l’excursionisme. Als 15 anys m’aficiono a l’escalada juntament amb els meus germans i des de llavors continuo enfilant-me per les parets. Als 21 anys començo a practicar l’esquí de muntanya i l’alpinisme.

Passions: M’agrada gaudir de l’esport a l’aire lliure, sobretot de l’escalada, l'esquí de muntanya i la bicicleta. Amant de l’observació i fotografia de la natura. El meu color preferit, el verd.

Laia Acero
Vaig començar a anar a la muntanya de la mà dels meus pares caminant per les muntanyes catalanes. Actualment els Pirineus són casa meva, on he pogut, junt amb els amics, aprendre a conèixer les nostres muntanyes tot caminant, escalant o esquiant. Les ganes de viatjar i compartir noves experiències en llocs nous m’ha permès fer muntanya pels Alps, Sud Amèrica i Índia coneixent una mica la solitud i grandesa de les muntanyes

Berta Terrés

Durant la infància, entre excursions a peu i sobre esquís amb la família descobreixo i admiro la muntanya. A l’adolescència començo a utilitzar cordes en crestes i en barrancs i també la BTT. La passió per l’esport ha estat sempre, fins a arribar a ser la meva professió. Augmento la polivalència en raids de muntanya en totes les disciplines, fins a arribar al fanatisme, sobretot en l’escalada.
Passions: arribar al cim amb bona companyia i respirar llibertat.

Esther Casals

Irene Artuñedo

Mireia Mateu

Glòria Serral

Montserrat Serral

Núria Vallès


Núria Gironès


Berta Terres

Laia Acero