Aquestes són algunes de les paraules que més s´han escoltat durant aquest darrer cap de setmana.
I és que els dies 14 i 15 de novembre ens retrobem a Vilanova de Meià les noies del GFTAC en una nova concentració: la descoberta de l´escalada artificial. Servirà per a complementar el treball fet en l´anterior sortida a Cavallers: allà vam estar practicant la col.locació d´assegurances mòbils i ara tocarà penjar-se d´elles.
Aviat arriba la primera sorpresa del dia: les sessions seràn dirigides, a part de pel nostre director Ferran Martínez, pel David Palmada "Pelut" i l´Ester Ollé, uns autèntics fanàtics de l´escalada que estem a punt de conèixer. Ens dirigim cap al contrafort de la Roca dels Arcs on iniciem la sessió amb una xerrada sobre els objectius de cada una respecte a aquest tipus d´escalada. L´artificial és un recurs totalment vàlid en el mon de l´alpinisme ja que et pot treure de més d´un compromís, però no em d´oblidar que tambè és una disciplina en si. Seguidament fem una ullada a tota la ferralla que s´utilitza en vies d´aquest tipus i a intentar familiaritzar-nos amb els noms de cada cosa.
Aviat arriba la primera sorpresa del dia: les sessions seràn dirigides, a part de pel nostre director Ferran Martínez, pel David Palmada "Pelut" i l´Ester Ollé, uns autèntics fanàtics de l´escalada que estem a punt de conèixer. Ens dirigim cap al contrafort de la Roca dels Arcs on iniciem la sessió amb una xerrada sobre els objectius de cada una respecte a aquest tipus d´escalada. L´artificial és un recurs totalment vàlid en el mon de l´alpinisme ja que et pot treure de més d´un compromís, però no em d´oblidar que tambè és una disciplina en si. Seguidament fem una ullada a tota la ferralla que s´utilitza en vies d´aquest tipus i a intentar familiaritzar-nos amb els noms de cada cosa.
Com que hi han ganes d´escalar, no triguem en repartir-nos en cordades per a començar a enfilar-nos per les diferents vies del sector. El propòsit d´avui serà fer vies equipades (Ae) per a conèixer la correcte tècnica d´estribar. No té massa misteri pujar per uns estreps, però si no domines la tècnica, el cansament serà doble. És un acte mecànic. Avui els estreps i la fifi seran els nostres fidels aliats.
Núria G. i Mireia pedalejant 
Vistes del sector amb varies noies enfiladesParal.lelament, el Pelut fa una demostració de com clavar pitons, de com falcar-los, com triangular varies peces i fins i tot acaben tres persones penjades d´un plom. Tot animat acaba obrint una via a cop de martell que més tard serà desmuntada per la Mireia, tornada a muntar per l´Esther i finalmrnt altre cop desmuntada per la Montserrat. Són les primeres sensacions de les noies amb l´art de pitonejar.
Laura, Irene i Montserrat ////// ////Flor de pitons
penjades d´un plom...
aguantarà???
Reunió precària
Mentrestant la resta del grup s´ha desplaçat uns metres a buscar unes vies que desplomen una mica més i fins i tot la una cordada acaba recorreguent tot el sostre de l´enorme bauma on som.
Per no perdre la costum, abandonem la zona d´escalada de nit i amb front
als i ens dirigim a l´ermita. Un cop allà, i per avançar feina de l´endemà, decidim cordades (a sorts) i fem material. Seguidament comencem amb el sopar: una bona graellada de carn i diversos. Això de l´artifo és molt dur i em de refer forces!!!
Tenim l´honor de compartir aquest moment amb un altre ilustre artificiero: en Santi LLop. Riures i molt bon ambient és la tònica general de la nit que arriba al seu final amb el pase de fotos de la via "Sueños de Invierno" al Naranjo de Bulnes, feta per la cordada Pelut-Ester fa uns estius i tambè pel Ferran el 2009 amb la singularitat de ser la segona repetició hivernal a aquesta via.
als i ens dirigim a l´ermita. Un cop allà, i per avançar feina de l´endemà, decidim cordades (a sorts) i fem material. Seguidament comencem amb el sopar: una bona graellada de carn i diversos. Això de l´artifo és molt dur i em de refer forces!!!Tenim l´honor de compartir aquest moment amb un altre ilustre artificiero: en Santi LLop. Riures i molt bon ambient és la tònica general de la nit que arriba al seu final amb el pase de fotos de la via "Sueños de Invierno" al Naranjo de Bulnes, feta per la cordada Pelut-Ester fa uns estius i tambè pel Ferran el 2009 amb la singularitat de ser la segona repetició hivernal a aquesta via.
L´endemà arriba l´hora de la veritat: ens llevem dora per aprofitar les poques hores que el sol ens regala i ens dirigim cap a la Cova de les Monges/Paret del Temps. Ens trobem amb una paret plena de forats i fisures totalment desequipada...Mentres el Ferran i l´Ester equipen unes cordes fixes per a reasegurar-nos, el Pelut se´ns emporta a un costat per acabar de pulir la tècnica del pitonatge.
La "Masterclass" del dia
Amb ganes de vibrar de veritat ens comencem a enfilar per la paret a base de penjar-nos de friends, tascons, claus, i tota la metralla que duem a sobre. Alguns anclatges més precaris que d´altres aguanten el nostre pes. És un tipus d´escalada lent i la concentració, que és màxima, et fa guanyar metre a metre. Les vies van des de l´A1 a l´A3 ("el número tan sólo nos indica el miedo que pasó el aperurista mientras abria el largo"). El Pelut i el Ferran pugen i baixen per les cordes fixes controlant els nostres actes. L´Ester s´infla de paciència a peu de via tot asegurant a algú i intentant animar i aconsellar desde la llunyania.
Varis moments de l´escalada del diumenge.
Les hores han passat volant i el sol es comença a despedir de nosaltres...toca retirada!!!Recompte de material, foto de familia i s´abaixa el teló. Ha sigut un finde extremoooooooooooooooooo!
Les hores han passat volant i el sol es comença a despedir de nosaltres...toca retirada!!!Recompte de material, foto de familia i s´abaixa el teló. Ha sigut un finde extremoooooooooooooooooo!
A partir d´ara ve la millor part: practicar, practicar i practicar i qui sap...potser entre nosaltres s´amaga la futura primera repetidora d´"Oju Peligru", oi noies????;)
